Paremiologia catalana comparada digital

Qui ha menester foc, amb el dit el cerca

30 recurrències en 20 variants. Primera citació: 1736.

Qui ha menester foc, amb el dit el cerca

4 fonts, 1993.
Vol dir que les molèsties per obtenir una cosa difícil les ha de sofrir el mateix interessat a obtenir-la.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Foc», p. 58. Editorial Moll.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «La natura. Foc», p. 257. Edicions Tres i Quatre.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Foc i fum», p. 615. Web.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 56. Edicions 62.

Qui foc necessita, amb els dits el busca

3 fonts, 1968.
Lloc: Sant Pere Torelló.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Es diu quan es necessita alguna cosa.
Lloc: Sant Pere de Torelló.
Griera, Antoni (1968): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - VII - FA-FUXIN «Foc, focs», p. 180. Edicions Polígrafa.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Lloc: Sant Pere de Torelló.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. Enigmística». Editorial Altafulla.

Qui ha de menester foc, amb els dits el busca

3 fonts, 1992.
Common Voice (2018): Proverbis. Web.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada IV «F 1248», p. 534. Columna Edicions.
Qui té alguna gran necessitat, és capaç d'arriscar inclús la integritat física per tal d'aconseguir el que pretén.
Gisbert, Adolf (2011): Refranyer temàtic «Oratge, elements, astres, temps cronològic i collites. Foc i fum», p. 615. Web.

Qui foc vol, amb es dit el cerca

2 fonts, 1984.
Es per dir que es vol una cosa amb molta insistència i per això fins i tot cau en el perill o desgràcia que comporta el desig.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor «11. Diversos. 11.1. Foc, fum i llenya. Refranys», p. 483. Editorial Moll.
Qui vol obtenir una cosa, s'ha de molestar a cercar-la.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parts d'es cos», p. 256. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Qui ha de menester foc, amb es dits se'l busca

2 fonts, 1955.
Lloc: Eivissa.
Juan Bonet, Antoni (1955): Ibiza, núm. 2, p29-33 «Refranero ibicenco (Continuación)», p. 33. Ibiza. Revista del Instituto de Estudios Ibicencos.
Davant d'una necessitat un fa qualsevol cosa.
Lloc: Eivissa.
Pàmies i Riudor, Víctor; Marí Mayans, Isidor (2021): El refranyer eivissenc d'Antoni Juan Bonet «CS - Comportaments socials», p. 68. Institut d'Estudis Eivissencs.

Qui ha menester el foc, en sos dits lo busca

2 fonts, 1979.
Font: Obra oberta 2 (Ed. Altafulla — El Pedrís 5 — Barcelona, 1979).
Correu / Gimeno Vidal, Antoni (2011): Correu. Correu electrònic.
Enviats per Antoni Gimeno Vidal.
Violant i Simorra, Ramon (1979): Obra oberta, 2 - Col. «El Pedrís», núm. 5 «Mitologia, folklore y etnografia del fuego en Catalunya. Enigmística». Editorial Altafulla.

Qui foc busca, amb es dit el troba

1 font, 1967.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Castelló Guasch, Joan (1967): «Adagis». El Pitiuso. Almanaque para Ibiza y Formentera.

Qui fòc vol, / am so dit lo cèrca

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXIV.- Parts del cos », p. 320. Institut Menorquí d'Estudis.

Qui ha de menester el foc, el busca

1 font, 1989.
De: Ros - Martí Gadea - Alberola.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «Q», p. 284. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Qui ha de menester el fòc, vá a buscarlo

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «Q», p. 236. Editorial Arte y Letras.

Qui ha de menester foc, amb sos dits lo cerca

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. Q», p. 57. Consell de Mallorca.

Qui ha menester el foc, / amb els dits el busca

1 font, 1936.
(1936): Curiositats de Catalunya, Núm. 40 (Any I, 31-octubre-1936) «Aforismes i proverbis», p. 424. Revista Curiositats de Catalunya.

Qui ha menester el fòc, en sos dits lo busca

1 font, 1900.
Equivalent en francès: Qui a froid, souffle le feu.
Miró i Borràs, Oleguer (1900): Aforística médica popular catalana confrontada ab la de altres llengües «II. Atmòsfera. Temperatura. Temps del any», p. 103. Centre Excursionista de Catalunya.

Qui ha menester foc / en sos dits el busca

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menester», p. 145. Edicions Polígrafa.

Qui ha menester foc, amb sos dits lo cerca

1 font, 1999.
Davant una necessitat es fa qualsevol cosa.
Lloc: Mallorca.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «La dona i l'home. El cos i les seves parts», p. 222. Edicions 62.

Qui ha menester foc, en sos dits el busca

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «VIII. El treball. La feina», p. 60. Pagès Editors.

Qui ha menester fòch, ab sos dits lo cerca

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 431. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Qui ha menester foch, ab sos dits lo cerca

1 font, 1900.
Tallander, Antoni (Bulbena, Antoni) (1900): Aforismes & proverbis històrichs & tradicionals «F», p. 47. Tarascó, Viladot & Cuesta.

Qui ha menester lo foch, en sos dits lo busca

1 font, 1736.
Ros, Carles (1736): Tratat de adages, y refranys valencians, p. 89. Librerías París-Valencia.

Qui ha mentester foc, amb el dit el cerca

1 font, 2006.
Lloc: Marina Baixa.
Ramón i Sapena, Regina L (2006): L'expressió dermatològica al llenguatge popular valencià amb especial referència a la comarca de la Marina Baixa «4.3. Parèmies. 4.2.1. Classificació temàtica per capítols. 4.2.1.1. Anatomia. Dit», p. 193. Universitat Miguel Hernández.