Paremiologia catalana comparada digital

Madó Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.

Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

3 fonts, 1926.
Ho diuen dels qui per anar ben vestits no mengen a voler.
Lloc: Mallorca.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear I «Afluixar Loc.-b)», p. 259. Editorial Moll.
Es diu per aquelles dones que prefereixen adornar-se a alimentar-se.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Manduixa Refr». Editorial Moll.
Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries.
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Loc. ss)». Editorial Moll.
Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Menjar», p. 153. Editorial Moll.

Madò Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

2 fonts, 1995.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Refranys. M», p. 42. Consell de Mallorca.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «3. Apèndixs. 3.1 Apèndix I», p. 861. Web.
Hi ha alguns refranys en els que l'antropònim apareix introduït per una fórmula de tractament.
Pínter i Soler, Sílvia (1995): El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular «El funcionament de l'antropònim en la fraseologia popular. 1.1. Classificació morfològica. a) Article personal», p. 851. Web.

Madò Maduixa, per anar enjoiada de menjar s'afluixa

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VII. Conducta Sèrie B. Malgastar. Refranys», p. 126. Hora Nova.

Madó Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «Els sentiments i les actituds. Presumpció», p. 173. Edicions Tres i Quatre.

Madò Manduixa, per anar enjoiada de menjar s'afluixa

1 font, 2022.
Quant al fràsic del DCVB, predomina la motivació formal, ja que majoritàriament els antropònims estan lexicalitzats per la seua forma. Aquesta motivació, com ja hem assenyalat, està estretament relacionada amb la funció mnemotècnica. Per aquest motiu podem concloure que tots aquells noms propis que acompleixen la funció mnemotècnica presenten una motivació formal: serà el significant del nom, la seua forma, el que li confereix aquesta funció.
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «3. L'antropònim en les unitats fraseològiques catalanes. 3.2. Motivació de l'antropònim», p. 56. Institut d'Estudis Catalans.
Loc. cl. Critica aquelles persones que sols es preocupen de les coses superficials i es descuiden de les essencials, com el menjar. Manduixa: Nom parlant format a partir de l'adjectiu «manduixa» 'dona malcurosa, malvestida' (DCVB, s. v. manduixa).
Sinònim: L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla | El vell Escanya, anava descalç a casa seva per no espatllar les rajoles | A can Gil, mengen sobrassada i estotgen el fil.
Font: DCVB.
Pínter i Soler, Sílvia J (2022): Val més un bon nom que bona fortuna. Un compendi fraseogràfic antroponímic català «5 Anàlisi del fràsic antroponímic del DCVB. M. Manduixa», p. 112. Institut d'Estudis Catalans.

Madona Maduixa, per anar enjoiada el menjar afluixa

1 font, 2011.
Es diu de qui és capaç de passar fam per tal de vestir i enjoiar-se més enllà de les seues possibilitats.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Bufó, coent, menyspreador, presumit, vanitós», p. 169. Eixam Edicions.