Quant al fràsic del DCVB, predomina la motivació formal, ja que majoritàriament els antropònims estan lexicalitzats per la seua forma. Aquesta motivació, com ja hem assenyalat, està estretament relacionada amb la funció mnemotècnica. Per aquest motiu podem concloure que tots aquells noms propis que acompleixen la funció mnemotècnica presenten una motivació formal: serà el significant del nom, la seua forma, el que li confereix aquesta funció.
Font: DCVB.
Loc. cl. Critica aquelles persones que sols es preocupen de les coses superficials i es descuiden de les essencials, com el menjar. Manduixa: Nom parlant format a partir de l'adjectiu «manduixa» 'dona malcurosa, malvestida' (DCVB, s. v. manduixa).
Sinònim: L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla | El vell Escanya, anava descalç a casa seva per no espatllar les rajoles | A can Gil, mengen sobrassada i estotgen el fil.
Font: DCVB.