Paremiologia catalana comparada digital

Madó Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

12 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.

Madò Manduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

3 fonts, 1926.
Ho diuen dels qui per anar ben vestits no mengen a voler.
Lloc: Mallorca.
Es diu per aquelles dones que prefereixen adornar-se a alimentar-se.
Lloc: Mall.
Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries.
Lloc: Mall.
Es diu d'una persona que despèn en coses de luxe els recursos que necessita per a les coses necessàries.
Lloc: Illes Balears.

Madò Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

2 fonts, 1995.
Lloc: Mallorca.
Hi ha alguns refranys en els que l'antropònim apareix introduït per una fórmula de tractament.

Madò Maduixa, per anar enjoiada de menjar s'afluixa

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.

Madó Maduixa, per anar enjoiada, de menjar s'afluixa

1 font, 1993.

Madò Manduixa, per anar enjoiada de menjar s'afluixa

1 font, 2022.
Quant al fràsic del DCVB, predomina la motivació formal, ja que majoritàriament els antropònims estan lexicalitzats per la seua forma. Aquesta motivació, com ja hem assenyalat, està estretament relacionada amb la funció mnemotècnica. Per aquest motiu podem concloure que tots aquells noms propis que acompleixen la funció mnemotècnica presenten una motivació formal: serà el significant del nom, la seua forma, el que li confereix aquesta funció.
Font: DCVB.
Loc. cl. Critica aquelles persones que sols es preocupen de les coses superficials i es descuiden de les essencials, com el menjar. Manduixa: Nom parlant format a partir de l'adjectiu «manduixa» 'dona malcurosa, malvestida' (DCVB, s. v. manduixa).
Sinònim: L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla | El vell Escanya, anava descalç a casa seva per no espatllar les rajoles | A can Gil, mengen sobrassada i estotgen el fil.
Font: DCVB.

Madona Maduixa, per anar enjoiada el menjar afluixa

1 font, 2011.
Es diu de qui és capaç de passar fam per tal de vestir i enjoiar-se més enllà de les seues possibilitats.
Lloc: País Valencià.