M. i f. Persona de mals sentiments.
Com que'm tenguis per un malànima, S. Galmés (Catalana, ix, 30 juny).
Equivalent en castellà: Malvado.
Malànima
11 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1917.
Malànima
6 fonts, 1926.
La gent dolenta també s'enduu insults —suaus o contundents, com vulgueu—: mala peça, malànima, malxinat, malparit.
Resulta que al malànima se li va fer malbé el blat i, per evitar ser la riota del poble, va carregar-lo a la carreta per llençar-lo a l'estany.
Lloc: Empordà.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
Sac de renecs.
Es diu a (d')una persona que no té cor, que no té bons sentiments, cruel.
Sinònim: Mala ànima.
És un (o una) malànima
1 font, 2011.
Pesta: Pandèmia, epidèmia.
Sinònim: És una mala pesta.
Lloc: País Valencià.
És un malànima
1 font, 2024.
Dolenteria.
Sinònim: És una mala ànima | És de la pell de Barrabàs.
Mal ànima
1 font, 1917.
De: Puig i Bosch, Ramon.
Fuera! va cridar una mal ànima.
Font: E. Vilanova, vol VI, p53.
Malánima
1 font, 1917.
De: Balcells Mariné, Salvador.
Lloc: Prades.
Ser una mala ànima
1 font, 2007.
Sinònim: V. Ser una mala bèstia.
Equivalent en castellà: Ser de mala calaña | Ser el garbanzo negro de la família | Ser un mal sujeto | ¡Vaya pandilla!