Paremiologia catalana comparada digital

Mal de vell no té remei

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1926.

Mal de vell no té remei

2 fonts, 1926.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mal Refr. u')». Editorial Moll.
Es diu de les xacres pròpies de les persones d'edat avançada.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «2790 Vell», p. 376. Institut Menorquí d'Estudis.

Mal de vei, no té remei

1 font, 1984.
Mal de vei, no té cura.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Veiesa», p. 278. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.

Mal de vell (vei) no té remei

1 font, 2018.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Sistema muscular i esquelètic. Característiques del dolor», p. 106. Editorial Gregal.

Mal de vell, no té remei

1 font, 2008.
Moltes vegades la pitjor malaltia que pot tenir una persona és el feix d'anys que du damunt.
Alzamora Bisbal, Jaume (2008): Espigolant dins l'antigor. Refranys i dites de la nostra terra «9. Vida humana. 9.4. Vida i mort. 9.4.2. Salut i malaltia. Refranys», p. 355. Editorial Moll.