Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de pagès», p. 1047. Editorial Selecta-Catalonia.
Mala herba és primerenca i mai ve tota sola
4 recurrències. Primera citació: 1951.
A més del sentit figurat que pot tenir, ens indica que una herba no apareix isolada, sinó que pot ser considerada com a integrant d'una comunitat de plantes entre les que existeixen relacions recíproques, condicionades per factors del sòl, particularitats de les tècniques de conreu, alçada sobre el nivell del mar…