Paremiologia catalana comparada digital

Mare madrastra, pega amb garrot d'ullastre

7 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1918.

Mare madrastra, pega amb garrot d'ullastre

2 fonts, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 985», p. 840. Columna Edicions.
Es diu per indicar que les madrastres solen ser dolentes per als fills de llurs marits.
Pons Lluch, Josep (1993): Refranyer menorquí «1757 Mare», p. 242. Institut Menorquí d'Estudis.

Mare madrastra / pega amb garrot d'uiastre

1 font, 1969.
Lloc: Urgell.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - IX - JA-LLUTA «Llenya», p. 164. Edicions Polígrafa.

Mare madrastra / pega'm un verdanc d'uastre

1 font, 1970.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Verdanc», p. 249. Edicions Polígrafa.

Mare madrastra pega amb garrot d'uiastre

1 font, 1969.
És cosa freqüent el trobar una madrastra que pica la pasta; la qual, a més de fer patir els seus afillats, els pega.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita, Montseny.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Madrastra», p. 14. Edicions Polígrafa.

Mare madrastra, / pega'm garrot d'uastre

1 font, 1918.
Lloc: Menorca.
Camps i Mercadal, Francesc (pseudònim Francesc d'Albranca) (1918): Folklore menorquí. De la pagesia. Tom I «Refranys. XXXII.- Parentiu», p. 317. Institut Menorquí d'Estudis.

Mare madrastra, pega amb garrot d'uastre

1 font, 1984.
No es pot estimar es fiis de s'homo com si fossin seus.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Segona part. Refranys. Parentiu», p. 250. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.