La veu del gat és interpretada per les fórmules: «mau», «marramau» i «meu», «marrameu», i, quan són petits: «miu», «marramiu»; aquestes són les pintures més corrents i gairebé generals. També es creu que diu «nyau», «garranyau».
Sinònim: Mau.
Marramau!
6 recurrències. Primera citació: 1952.
Marramau
5 fonts, 1952.
Crit del gat quan està en zel o enutjat.
Lloc: Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Borges Blanques, Manresa.
Nom infantí del gat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns mamífers són les següents: acció de miolar. De: Optimot.
Sinònim: Marrameu | Meu | Garrameu.
Font: Fitxa 6685/3.
Sinònim: V. Marrameu.
Interj. Onomat.: Marrameu.
[Amb la glaçada que cau, / mau, mau, mau, marramau, / fent-los l'amor els veureu […] (Joan Amades, «Hivern», «Costumari català», 1952).