I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Marrameu!
9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1969.
Marrameu
4 fonts, 1969.
Crist estrident del gat.
Lloc: Vic, Montblanc, Falset.
Onomatopeia del crit dels gats.
Sinònim: Marramau | marramiau.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomatopeia del miol del gat, especialment quan età enfurismat o espantat.
Els joves lleopards comentaven a crits, de vegades amb el ¡marrameu! que era llur crit distintiu, les incidències del viatge (Cèsar August Jordana, «Txossep» (1838), «Quimet dels lleopards i altres contes», 1985).
Marramau
2 fonts, 1969.
Crit del gat quan està en zel o enutjat.
Lloc: Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Borges Blanques, Manresa.
Nom infantí del gat.
Lloc: Sant Feliu de Guíxols.
Interj. Onomat.: Marrameu.
[Amb la glaçada que cau, / mau, mau, mau, marramau, / fent-los l'amor els veureu […] (Joan Amades, «Hivern», «Costumari català», 1952).
Marramèu
1 font, 1985.
El gat (diu que és seu).
Lloc: Baix Gaià.
Marramiu
1 font, 2002.
Interj. Onomat.: Marrameu.
[…] prenen l'hivern per l'estiu, / miu, miu, miu, marramiu, / i per l'agost i el setembre / s'estan prop del caliu […] (Joan Amades, «Hivern», «Costumari català», 1952).