La veu del gat és interpretada per les fórmules: «mau», «marramau» i «meu», «marrameu», i, quan són petits: «miu», «marramiu»; aquestes són les pintures més corrents i gairebé generals. També es creu que diu «nyau», «garranyau».
Sinònim: Meu.
Marrameu!
7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1952.
Marrameu
5 fonts, 1952.
I no ens descuidem els més coneguts: el mèu (o marrameu) del gat, el quiquiriquic del gall, el coc-coc de la gallina (cloc-cloc si és lloca), el mu (o bu) de la vaca, el qüec-qüec de l'ànec i el be de l'ovella.
Crist estrident del gat.
Lloc: Vic, Montblanc, Falset.
Onomatopeia del crit dels gats.
Sinònim: Marramau | marramiau.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomatopeia del miol del gat, especialment quan età enfurismat o espantat.
Els joves lleopards comentaven a crits, de vegades amb el ¡marrameu! que era llur crit distintiu, les incidències del viatge (Cèsar August Jordana, «Txossep» (1838), «Quimet dels lleopards i altres contes», 1985).
Marramèu
1 font, 1985.
El gat (diu que és seu).
Lloc: Baix Gaià.
Marramiau
1 font, 2014.
Marrameu. Onomatopeia del crit del gat. Pot usar-se com a sinònim de conflicte amb cridòria.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).