Mastegatatxes

I després encara n'hi ha d'inclassificables, com ara la gata maula o gata moixa (que sap dissimular les males intencions) i el mastegatatxes o mastegueres (que sempre troba què dir, què criticar).

Sinònim: Mastegueres.

Persona malcontentadissa, que sempre troba què dir.

Persona molt lenta a pendre decisions.

Sinònim: Mastagat/ada.

Lloc: Pallars.

És el nom d'un ocell («Ficedula Hypoleuca»). També s'usa de forma col·loquial per referir-se a la persona que sempre es queixa de tot, que no li agrada res, que menja amb fàstic com si tingues «tatxes», claus curts i punxeguts de cabota grossa i plana, a la boca.

Sinònim: Mastegagatxes.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Noi llemenc; que no menja.

Lloc: Barcelona (Barcelonès).

1, Qui creu saber molt i en tot es vol ficar | 2. Qui ho vol saber tot.

Sinònim: Dotor, -a.

Font: Paraules en xarxa.

Lloc: Rosselló.

Lloc: Catalunya del Nord.

Es diu a (d')una persona que sempre remuga, que en tot troba què dir.

Ésser molt lent a prendre les decisions, romancer.

Lloc: Pallars.

Ésser molt lent a prendre les decisions, ésser un romancer.

Lloc: Pallars.

Sinònim: Ser una ànima de càntir (o un aturat, o un babau, o un badabadoc, o un cançoner, o un cap de cony, o un estaquirot, o un pixafreda, o un romancer, o una bleda assolellada, o una fleuma) | Ser un sopes.

Sinònim: V. Ser un ànima de càntir.

Quan un no pronuncia bé, o parla a poc a poc, o té la boca plena.

Lloc: Lleida (Segrià).

Se dice de la persona que come despacio.

Sinònim: Mastegaire.

Lloc: Vall d'Àneu (Pallars Sobirà).

Del que és massa fi i a tot hi troba algun defecte.

Sinònim: És un fifí.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Té el mateix significat que «mastegatatxes», persona queixosa en el menjar, especialment el que mai ho troba prou cuit ni prou tou. Com a curiositat, diré que l'únic diccionari estàndard dels que he consultat, en què apareix la paraula «mastegagatxes» en lloc de «mastegatatxes» és en el diccionari Gran Albertí.

Sinònim: Mastegatatxes.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

El que menja de una manera molt fastigosa.

Lloc: Llançà (Alt Empordà).

Parla embarbussat) o que parla menjant-se les paraules.