M. satíricament, Metge.
Qui és aquell tipo? —No ho sé; un que tira per metje. —Un matasans?… Malo!, Pons Auca 64.
Equivalent en castellà: Matasanos.
Mata-sans
12 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.
Mata-sans
3 fonts, 1926.
Natural o habitant de Vilanova de Maià (Noguera).
Mal metge.
Desp. Metge.
Es diu, satíricament, a (d')un metge que fa més estralls que una malaltia. També és el sobrenom dels habitants de Vilanova de Maià.
Matasanos
3 fonts, 1969.
De: Guasch Tombas, A.
[…] jo baixarè á fer la visita als seus malalts… ¡Que jo no’n sabria! Fugi, home, al cap de vuyt dias, ja’n mataria tants com vosté… ¡Vostè es l’estrafalari!… ¡Poca-solta! ¡Arri allá, matasanos, butxí de la humanitat!
Font: article literari “Cada cosa á son temps… (monólech d’un marit vell)”, publicat a «La Tomasa» (1899).
No sabies mai per on et sortiria: el dia que em va ensenyar a tancar el broc petit del càntir, em posa la mà a l'esquena i em diu que la nostra feina amb l'argila val molt més que la de qualsevol matasanos.
Lloc: El Vendrell.
Nom irònic que es dona al metge.
Lloc: Falset, Llucmajor.
Matasans
2 fonts, 1857.
Equivalent en castellà: Matasanos.
M. Nom que's dòna als mals metges, y especialment als curanderos.
Equivalent en castellà: Matasanos.
M. Nom que's dòna als mals metges, y especialment als curanderos.
Equivalent en llatí: Ignarus medicus.
Mata-sanos
1 font, 2003.
M. i f.
Quins mata-sanos!
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).