Paremiologia catalana comparada digital

Mata-sans

9 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.

Mata-sans

3 fonts, 1926.
M. satíricament, Metge.
Qui és aquell tipo? —No ho sé; un que tira per metje. —Un matasans?… Malo!, Pons Auca 64.
Equivalent en castellà: Matasanos.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Mata-sans». Editorial Moll.
Natural o habitant de Vilanova de Maià (Noguera).
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mata-sans adj. i s.», p. 218. Edicions 62.
Mal metge.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mata-sans adj. i s.», p. 218. Edicions 62.
Desp. Metge.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mata-sans adj. i s.», p. 218. Edicions 62.
Es diu, satíricament, a (d')un metge que fa més estralls que una malaltia. També és el sobrenom dels habitants de Vilanova de Maià.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «M», p. 120. Editorial Trabucaire.

Matasanos

2 fonts, 1969.
No sabies mai per on et sortiria: el dia que em va ensenyar a tancar el broc petit del càntir, em posa la mà a l'esquena i em diu que la nostra feina amb l'argila val molt més que la de qualsevol matasanos.
Lloc: El Vendrell.
Fontana i Tous, Joan; Nogueiro Braña, Noèlia (2021): Helena «Juny 2001», p. 23.
Nom irònic que es dona al metge.
Lloc: Falset, Llucmajor.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Matasanos», p. 130. Edicions Polígrafa.

Mata-sanos

1 font, 2003.
M. i f.
Quins mata-sanos!
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Aragonés Salvat, Albert (2003): Refrans i modismes tortosins, de Federico Pastor i Lluís «Vocabulari». Web.

Matasans

1 font, 1857.
Equivalent en castellà: Matasanos.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 2. Del nombre. De los compuestos», p. 51. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.