Paremiologia catalana comparada digital

Menja que devora

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1803.

Mènja que devora

1 font, 1803.
Loc. fam. avb que s' pondèra lo mòlt qu' algú mènja.
Sinònim: No mènja sino que devora.
Equivalent en castellà: No come que engulle.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Devorar», p. 256.
Loc. fam. avb que s' pondèra lo mòlt qu' algú mènja.
Sinònim: No mènja sino que devora.
Equivalent en llatí: Edacissimus est.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1803): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo I «Devorar», p. 256.
Loc. fam.
Sinònim: No mènja sino que devora | V. Devorar.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Mènjar», p. 83.

Mènja que devòra

1 font, 1839.
Loc. fam. ab que se pondèra lo mòlt que algú mènja.
Equivalent en castellà: No come que engulle.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mènjar», p. 216. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra lo mòlt que algú mènja.
Equivalent en francès: Il avale sans mâcher.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mènjar», p. 216. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra lo mòlt que algú mènja.
Equivalent en italià: Mangiare a crepapelle.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mènjar», p. 216. Impremta de Josep Torner.
Loc. fam. ab que se pondèra lo mòlt que algú mènja.
Equivalent en llatí: Edacissimus est.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Mènjar», p. 216. Impremta de Josep Torner.