Paremiologia catalana comparada digital

Menjamiques

8 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1984.

És un menjamiques

2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca «Modismes per ordre d'inicials. E», p. 95. Consell de Mallorca.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Desmenjat», p. 179. Eixam Edicions.

Esser un menjamiques

2 fonts, 1984.
Menjar molt poc.
Lloc: Menorca.
Pons Moya, Joan (1984): Dites i refranys menorquins «Primera part. Dites. Esser. Afirmacions», p. 48. Col·lectiu Folklòric Ciutadella.
Esser molt poc menjador.
Sinònim: Esser prim de barres | Menjar com un aucell.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol II. Fisiologia. Sèrie A. Menjar», p. 38. Hora Nova.

Menjamiques

2 fonts, 2006.
Amb un sentit semblant, de ser poc menjador algú es diu que «menja miques», o que és un «menjamiques».
Sinònim: Menjar miques.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Menjar», p. 282. Llibres de l'Index, S.A..
Persona que menja poc o coses escollides.
Siquès i Reig, Pere (2006): La boca. Refranys, acudits i parèmies «Dents», p. 24. Curbet CG Edicions.

És un menjamanies

1 font, 2011.
Es diu d'aquell a qui sols se li desperta l'apetit davant de llaminadures i altres capricis.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol VII: Maneres de ser (tipus socials). Desmenjat», p. 179. Eixam Edicions.

Ésser un menjamiques

1 font, 1997.
Menjar escassament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Olors i sabors. Menjar», p. 69. Edicions 62.