M. i f. Persona que menja molt poc i coses triades.
Equivalent en castellà: Comisque.
Lloc: Mall., Men.
Menjamiques
14 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1926.
Menjamiques
5 fonts, 1926.
Vegeu, per exemple, una colla de mots formats amb un verb i un nom, una estructura molt i molt productiva.
Equivalent en castellà: Persona poco comedora.
Vegeu, per exemple, una colla de mots formats amb un verb i un nom, una estructura molt i molt productiva.
Equivalent en castellà: Petit mangeur.
Amb un sentit semblant, de ser poc menjador algú es diu que «menja miques», o que és un «menjamiques».
Sinònim: Menjar miques.
Persona que menja poc o coses escollides.
Sinònim: Llepafils.
Lloc: Mallorca i Menorca.
És un menjamiques
2 fonts, 2003.
Lloc: Mallorca.
Lloc: País Valencià.
Ésser un menjamiques
2 fonts, 1997.
Ésser molt poc menjador (Mall). | Menjar com una cardina, menjar com un ocellet (Mall), ésser un mendicó (Val).
El meu fill petit menja molt poc, és un menjamiques.
Menjar escassament.
Esser un menjamiques
2 fonts, 1984.
Menjar molt poc.
Lloc: Menorca.
Esser molt poc menjador.
Sinònim: Esser prim de barres | Menjar com un aucell.
Lloc: Mallorca.
És un menjamanies
1 font, 2011.
Es diu d'aquell a qui sols se li desperta l'apetit davant de llaminadures i altres capricis.
Lloc: País Valencià.
Ser un menjamiques
1 font, 2021.
Ff. Menjar molt poc, estar tot d'una sadoll. Compost de menjar + miques.
Lloc: Campos.