Paremiologia catalana comparada digital

Menjar-se-li el fetge

4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 2000.

Menjar-se el fetge (d'algú)

1 font, 2004.
Tenir un odi mortal a algú / prendre-li o voler-li prendre els béns, o tenir-ne molta enveja.
En Pere, a son germà, se li menjava el fetge, de tant com l'envejava.
Sinònim: No poder sofrir, beure's el fetge (d'algú).
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Odiar». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Menjar-se el fetge d'algú

1 font, 2003.
Tindre-li un odi mortal a algú.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 100. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Menjar-se els fetges (d'algú)

1 font, 2000.
Tenir-li un odi mortal.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Menjar», p. 154. Editorial Moll.

Menjar-se-li el fetge a algú

1 font, 2003.
Ho diuen d'algú a qui se li voldria fer mal.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «F», p. 76. Institut d'Estudis del Baix Cinca.