Paremiologia catalana comparada digital

Menjar-se Ifac i Montgó

9 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

Es menjaria Ifac i Montgó

6 fonts, 1926.
Fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc.
Sinònim: Es menjaria les claus de sant Pere.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Menjar Loc. h)». Editorial Moll.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Alta. Calp. Ifac (penyal d')». Manuscrit.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «País Valencià. Marina Alta. Dénia. Montgó (sinclinal)». Manuscrit.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «I 7», p. 241. Columna Edicions.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Llocs». Web.
Ho diuen els grans fartons; els dos penyals són immensos.
Lloc: Benissa.
Sanchis Guarner, Manuel (1992): Els pobles valencians parlen els uns dels altres, II «Sector meridional. I. El Marquesat de Dénia i les Valls de Pego. Tòpics del Marquesat de Dénia i les Valls de Pego», p. 61. Fundació Caixa Castelló.

Em / es menjaria Ifac i Montgó!

1 font, 2012.
Lloc: Valencià meridional.
Carbonell, Ovidi (dir); Tormo, Josep; Colomina i Castanyer, Jordi (2012): Tresor del valencià meridional. Diccionari ideològic i fraseològic «II. Home i societat. 4. Alimentació A. Menjar. Menjar. La gana, la fam», p. 444. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.

Es menjaría a Ifac y Mongó

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «E», p. 104. Editorial Arte y Letras.