Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «J 467», p. 379. Columna Edicions.
Molt és bon jutge qui tost entén i tard jutja
5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1857.
Molt és bon jutge qui tost entén i tard jutja
2 fonts, 1936.
Molt és bon jutge qui prest entén i tard jutja
1 font, 2003.
Molt és bon jutge qui tost enten e tart jutja
1 font, 1900.
Sinònim: Aquell qui tost jutja, de penedir se cuyta.
Molt es bon jutie qui tost enten e tart jutia
1 font, 1857.
De: Sant Pau.