Paremiologia catalana comparada digital

Morir-se d'enveja

7 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1864.

Morir-se d'enveja

4 fonts, 1926.
Tenir molta.
Sinònim: Menjar-se l'enveja a qualcú.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear V «Enveja 1». Editorial Moll.
Tindre molta enveja.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 103. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Desitjar molt.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Emocions. Desig», p. 31. Edicions 62.
En canvi, en Jesús deia que es moria d'enveja, que ell no seria capaç, que era massa difícil per a un gandul consumat.
Simó, Isabel-Clara (1990): Els ulls de Clídice «Capítol 4», p. 106. L'Avui / El Punt Avui.

Morirse d'enveja

1 font, 1928.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «M», p. 173. Editorial Arte y Letras.

Morirse ó rebentarse de enveja

1 font, 1864.
Fr. Estar enterament possehit de la enveja.
Equivalent en castellà: Comerse, consumirse de envidia.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enveja», p. 654. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Estar enterament possehit de la enveja.
Equivalent en llatí: Invidia tabescere, confici.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Enveja», p. 654. Hermanos Espasa, Editores.