En Damià Mata, mort de fred, mirava els infants arraulits, guaitava la finestra, recordava l'estiu i mormolava: [...].
Mort de fred
3 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1964.
Estar mort de fred
2 fonts, 1964.
I caminava esmaperdut per dins d'aquell bosc tan aspès, i mort de fred, que m'arribava al moll dels ossos, perquè anava xop del tot.
Lloc: Pallars.
Estar mort de fred (o de por)
1 font, 1992.
La gossa Jeu, que havia sortit a buscar un gos parent seu, es va trobar els excursionistes en una mena de cova, morts de fred i de por, al límit de la desesperació.