Paremiologia catalana comparada digital

Motu proprio

10 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1839.

Motu proprio

4 fonts, 2021.
Locucions de l'IEC.
Font: DIEC.
Voluntáriament. De: Bartrina.
Equivalent en llatí: Motu proprio.
Font: Gramàtica, 1907.
Loc. adv. [LC]. [Actuar] per iniciativa pròpia.
El delinqüent s'ha presentat motu proprio a la comissaria.
Si es fan anar llatinòrums s'han de fer anar bé: és 'statu quo' i no 'status quo'; 'urbi et orbi' i no 'urbi et orbe'; 'o tempora, o mores!' i no 'o tempora o mores'; 'motu proprio' i no 'de motu propio'

Motu propio

1 font, 1839.
Expr. llatina que se usa en catalá y significa de sa propia voluntat. Se aplica principalmènt á las butllas del papa, que fa sèns demanarho ningú.
Equivalent en castellà: Motu propio.
Expr. llatina que se usa en catalá y significa de sa propia voluntat. Se aplica principalmènt á las butllas del papa, que fa sèns demanarho ningú.
Equivalent en francès: De son propre mouvement.
Expr. llatina que se usa en catalá y significa de sa propia voluntat. Se aplica principalmènt á las butllas del papa, que fa sèns demanarho ningú.
Equivalent en italià: Di proprio moto.
Expr. llatina que se usa en catalá y significa de sa propia voluntat. Se aplica principalmènt á las butllas del papa, que fa sèns demanarho ningú.
Equivalent en llatí: Motu propio.

Motu-propi

1 font, 1865.
M. adv. llat. De própia voluntat.
Equivalent en castellà: Motu propio.
M. adv. llat. De própia voluntat.
Equivalent en llatí: Motu proprio.