Paremiologia catalana comparada digital

De mala mort

65 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1767.

De mala mort

30 fonts, 1767.
Diu que axò era un procuradorètxo de mala mort, qui era una bandúa, mes alt que la vida perdurable, mes sec que l' idol, y cara de «pocos amigos».
Lloc: Mallorca.
Aguiló i Cortès, Tomàs (1815): Rondaya de rondayes en mallorquí, ed 1912 «Rondaya», p. 9. Impremta de Felip Guasp.
Sinònim: A mala mort.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mort Loc. b)». Editorial Moll.
D'ínfima qualitat.
Diu que axò era un procuradoretxo de mala mort, Aguiló C., Rond. de R. 9 | Un llogaret de mala mort, Penya Mos. iii, 117.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Mort Loc. d)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: Cutre.
Badia i Pujol, Jordi (2020): «https://twitter.com/jbadia16/status/1481762333450022915». Twitter.
Sense deixar els espais, si en volem destacar la inactivitat.
Un poble de mala mort.
Badia i Pujol, Jordi (2023): «Trenta maneres de no dir «cutre» - https://www.vilaweb.cat/noticies/trenta-maneres-no-dir-cutre/». Vilaweb.
Equivalent en castellà: De tres al cuarto.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 69. Editorial Pòrtic.
Insignificant.
Un poble de mala mort.
Lloc: País Valencià.
Borràs i Jarque, Joan M (1933): Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XIV, Cuaderno I (Enero-Febrero de 1933) «Refrans i modismes valencians. Proverbis i modismes (Refraner general). D», p. 94. Societat Castellonenca de Cultura.
Es diu d'un lloc públic o local on no hi acudeix la gent.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Canals i Ferrarons, Josep Maria (2016): La gent i les coses d'Olot «Locucions, expressions, dites i frases fetes. D», p. 249. Autoedició.
Fam. Cosa molt dolenta.
Finalment van fer cap a un poble de mala mort.
Castellanos i Llorenç, Carles; Mayor i Lloret, Agustí (2024): Diccionari de recursos lexicals «Mort | Morta», p. 295. Llibres de l'Index, S.A.
Preferia morir abans de ser la mestressa en un poble de mala mort.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Desè grapat: Creixeu i multipliqueu-vos. El Salt de la Núvia», p. 212. Edicions del Mall.
Per exemple, l el fet de cridar «guineu» al foraster del poble veí o el costum d'atribuir-los una facècia en que es demostri que la gent d'aquell poble de mala mort, són més rucs que fets d'encàrrec.
Lloc: Pallars.
Coll i Martí, Pep (1986): Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Rondalles del Pallars «Onzè grapat: Els de casa i els de fora», p. 220. Edicions del Mall.
Equivalent en castellà: De baja estofa, de ínfima calidad.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 181. Editorial Diàfora.
Amb molt poca activitat.
És un bar de mala mort: no hi ha mai ningú.
Equivalent en castellà: De mala muerte.
Enciclopèdia Catalana (2000): Diccionari de frases fetes, refranys i locucions amb l'equivalència en castellà «Mort», p. 162. Enciclopèdia Catalana.
No freqüentat, poc animat / amb molt poca activitat.
Era un poblet de mala mort: no s'hi podia viure / És un bar de mala mort: no hi ha mai ningú.
Sinònim: Deixat de la mà de Déu.
Font: R-M / EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Infreqüentat». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Miserable, insignificant.
És un barri de mala mort, fa por passar-hi de nit.
Sinònim: Deixat de la mà de Déu.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inhòspit». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
D'ínfima qualitat.
És un poeta de mala mort, encara no ha escrit res que valgui la pena.
Sinònim: De secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Insignificant». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
D'ínfima qualitat.
Un escriptor de mala mort.
Sinònim: De secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor.
Font: EC.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Mediocre». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Miserable, insignificant.
Vivia en una barraca de mala mort a l'extrem del poble / No entenc com és que t'agrada anar en aquell bar de mala mort si mai no hi ha ningú.
Sinònim: Deixat de la mà de Déu.
Font: R-M / *
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Sòrdid». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Esquifit, de poca qualitat.
Viuen en un pis de mala mort | Treballen un tros de terra de mala mort.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Mala mort», p. 138. Editorial Pòrtic.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Hi havía en un poblet de quatre cases o de mala mort un home que's deia Bonján, grás com un toro i roig com un perdigot; amb unes galtes de pa tou que feia que la seva cara semblava la lluna al ple (Prats de Rei), amb les espatlles com un jou de campana.
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1916): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/1103/0073 «Algunes notes folklòriques de la Segarra. Publicades per autor anónimo en «El Sol de Tous», periodic mensual del poble de Sant Marti de Tous - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1344953». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
Se vol casar en un perdut y un homenet de mala mòrt, que no té mes quel Sòl que li naix sobre la cara.
Galiana, Fra Luis (1767): Rondalla de rondalles, p. 37. Librerías París-Valencia.
Miserable, insignificant.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Loc. adj. [LC]. [Lloc] apartat i insignificant.
Viu en un poble de mala mort que no surt ni al mapa.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «mort 3». Institut d'Estudis Catalans.
Loc. adj. [LC]. [Local] molt poc freqüentat i molt poc animat.
En aquell carreró hi ha cinc o sis tavernes de mala mort.
Sinònim: Hostal de mala mort | Bar de mala mort.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «mort 3». Institut d'Estudis Catalans.
Barcelona tot just era un poblet de mala mort.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.5.- Del mico al maco», p. 55. Edicions de la Magrana.
Ha nascut en un poble de mala mort on la màxima aspiració és casar-te amb el teu xicot de l'institut i seguir el negoci familiar.
Macip, Salvador (2007): El rei del món «Déu. Dinou», p. 146. Columna Edicions.
Alguns pobles que abans eren considerats de mala mort avui dia fan un goig que enamoren.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 47. Llibres de l'Index, S.A.
A més, ja n'estic fart que sempre doni a entendre a la meva dona que el seu marit és encarregat de la mina i jo només un peó de mala mort, que ell guanya un bon sou, que nosaltres no tenim mai un ral i que ni la casa on vivim és nostra.
Lloc: Mequinensa.
Moncada i Estruga, Jesús (1981): Històries de la mà esquerra «Nit d'amor del coix Silveri», p. 41. Edicions de la Magrana.
Miserable, insignificant.
Vam parar a fer benzina i només vam trobar un bar de mala mort on fer un petit entrepà.
Equivalent en castellà: De baja estofa; De ínfima calidad; De mala muerte.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «mort». Editorial Barcanova.
Molt pobre, misèrrim, amb males condicions.
Viuen en un pis de mala mort.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mort -ta adj. i s. (f)», p. 226. Edicions 62.
Lloc llunyà, amb males comunicacions, amb pocs habitants, etc.
És un poble de mala mort, que no té ni llum ni aigua i la carretera asfaltada et deixa deu quilòmetres lluny.
Pomares Navarra, Joaquim (1997): Diccionari del català popular i d'argot «Mort -ta adj. i s. (f)», p. 226. Edicions 62.
Molt pobre.
Sinònim: Miserable, míser, miseriós, pobríssim, paupèrrim, missèrrim.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 117. Edicions 62.
De baixa qualitat.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Fets abstractes. Qualitats: (2) respecte a la condició», p. 46. Edicions 62.
Aquella nit, recordes?, em vas dur a un restaurant de mala mort i només em parlaves del partit, dels morts de la SEAT, de l'Assemblea de Catalunya…
Roig, Montserrat (1980): L'hora violeta «L'hora perduda (La Natàlia i l'Agnès)», p. 26. L'Avui / El Punt Avui.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Sanchis Carbonell, Josep (2007): Bocaviu. Bocins de llengua de transmissió oral i escrita arreplegats a Ontinyent «Locucions i frases fetes. D», p. 28. Edicions Víctor.
Encara que fos un piset de mala mort i de lloguer.
Solsona, Ramon (2011): L'home de la maleta «Qui dispararà primer? - III», p. 94. Edicions Proa.
Infreqüentat, inhòspit, insignificant, mediocre, sòrdid. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. D», p. 62. Tàndem Edicions.

Ser de mala mort

3 fonts, 1992.
Excessivament vulgar. De molt poca categoria o qualitat.
Fa poc que s'ha canviat de casa i viu a un poble de mala mort.
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
Comí Gallimó, Guillem (2014): Crema el món i que ningú ho sàpigue. Diccionari de vocables, refranys i maneres de dir de l'Ampolla «Locucions, parèmies, girs, expressions. S», p. 128. Autoedició.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 2488», p. 290. Columna Edicions.
Un establiment de poca importància.
Lloc: País Valencià.
Monjo i Pasqual, Eugeni-Adolf (1994): Saba vella «5. Tardor. 5.4.1. La mort. Frases fetes sobre la mort (o darrer sospir, o darrer viatge», p. 147. Institut d'Estudis Comarcals de la Marina Alta.

Cavall de mala mort

2 fonts, 2004.
Ròssa / animal de peu rodó (sovint usat en mala part designant el que és dolent, vell i flac).
No es pot fer una carrera amb un cavall de mala mort com el seu.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Ròssa». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ròssa. De: Espinal, M. Teresa.
Font: Diccionari de sinònims de frases fetes (DSFF) (Bellaterra, 2004, 2a ed. 2006).
Torrents, Ramon (2006): Frases fetes. Manuscrit.

Ser un poble de mala mort

2 fonts, 1997.
Ser un poble trist, insignificant, pobre.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «P», p. 129. Institut d'Estudis del Baix Cinca.
Petit, desconegut, sense interès.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

Ser una cosa de mala mort

2 fonts, 2003.
Que no val res.
Cucarella, Toni (2020): Toni Cucarella «Sentències comentades i altres digressions parèmiques per a entretindre el confinament durant la pandèmia del coronavirus». Blogger.
Ser d'ínfima qualitat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «M», p. 104. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Un poble de mala mort

2 fonts, 1915.
Equivalent en castellà: Un poble insignificante.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 229. Editorial Pòrtic.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Un racó de mon.
Lloc: Lleida.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1915): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF-AEFC-0102-0066 «Dites, modismes, giros i mots fets presos de la boca del poble - http://simurg.bibliotecas.csic.es/viewer/image/990001435030304201/39/». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

Carrer de mala mòrt

1 font, 1907.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «IV. Unió dels mots: Sintaxis. CCLII. Modismes catalans», p. 87. Baguñá, editor.

Carrer de mala mort

1 font, 1997.
Fosc, trist, pudent.
TV3 (1997): Si l'encerto l'endevino.

És una cosa de mala mort

1 font, 1961.
No val res.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «E», p. 30. Autoedició.

Esser de mala mort

1 font, 2000.
Esser d'ínfima qualitat.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.2. Les frases fetes. Mort, La», p. 156. Editorial Moll.

Esser un personatge de mala mort

1 font, 1999.
Esser una persona d'ínfima qualitat humana.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol VI. Voluntat. Sèrie B. Dolentia», p. 109. Hora Nova.

Ésser un poble de mala mort

1 font, 1979.
Trist, insignificant, pobre.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «ésser (o no)», p. 47. Editorial Millà.

Hostal de mala mort

1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Figón, fonducho, ventorrillo.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 132. Editorial Pòrtic.

Poble de mala mort

1 font, 1839.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en castellà: Aldeorrio.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Poble», p. 506. Impremta de Josep Torner.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en castellà: Aldeorro.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Poble», p. 507. Impremta de Josep Torner.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en francès: Petit hameau.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Poble», p. 507. Impremta de Josep Torner.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en italià: Borghetto.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Poble», p. 507. Impremta de Josep Torner.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en llatí: Pagus exiguus.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Poble», p. 507. Impremta de Josep Torner.

Ser una casa de mala mort

1 font, 2003.
Ser d'ínfima qualitat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «C», p. 40. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

Ser una còsa de mala mòrt

1 font, 1928.
Insignificant.
Lloc: País Valencià.
Alberola Serra, Estanislau; Peris Fuentes, Manuel (1928): Refraner valenciá «S», p. 263. Editorial Arte y Letras.

Ser… de mala mort

1 font, 1989.
Parlant del mal i del bé, implícitament hi ha una garbera; però, explicitant, o més concretament, emprant les paraules, a males penes un grapat. Nomenen el mal.
Lloc: Alcoi.
Agulló i Guerra, Alexandre (1989): Brots i esclafits verbals d'Alcoi «XV. Del bé, del mal, la solidaritat…», p. 140. Autoedició.

Una cosa de mala mort

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 76. Autoedició.