Diu que axò era un procuradorètxo de mala mort, qui era una bandúa, mes alt que la vida perdurable, mes sec que l' idol, y cara de «pocos amigos».
Lloc: Mallorca.
De mala mort
60 recurrències en 18 variants. Primera citació: 1767.
De mala mort
28 fonts, 1767.
Sinònim: A mala mort.
D'ínfima qualitat.
Diu que axò era un procuradoretxo de mala mort, Aguiló C., Rond. de R. 9 | Un llogaret de mala mort, Penya Mos. iii, 117.
Equivalent en castellà: Cutre.
Sense deixar els espais, si en volem destacar la inactivitat.
Un poble de mala mort.
Equivalent en castellà: De tres al cuarto.
Insignificant.
Un poble de mala mort.
Lloc: País Valencià.
Es diu d'un lloc públic o local on no hi acudeix la gent.
Lloc: Olot (Garrotxa).
Fam. Cosa molt dolenta.
Finalment van fer cap a un poble de mala mort.
Equivalent en castellà: De baja estofa, de ínfima calidad.
Amb molt poca activitat.
És un bar de mala mort: no hi ha mai ningú.
Equivalent en castellà: De mala muerte.
No freqüentat, poc animat / amb molt poca activitat.
Era un poblet de mala mort: no s'hi podia viure / És un bar de mala mort: no hi ha mai ningú.
Sinònim: Deixat de la mà de Déu.
Font: R-M / EC.
Miserable, insignificant.
És un barri de mala mort, fa por passar-hi de nit.
Sinònim: Deixat de la mà de Déu.
D'ínfima qualitat.
És un poeta de mala mort, encara no ha escrit res que valgui la pena.
Sinònim: De secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor.
D'ínfima qualitat.
Un escriptor de mala mort.
Sinònim: De secà, de mitja hora passar, de via estreta, en to menor.
Font: EC.
Miserable, insignificant.
Vivia en una barraca de mala mort a l'extrem del poble / No entenc com és que t'agrada anar en aquell bar de mala mort si mai no hi ha ningú.
Sinònim: Deixat de la mà de Déu.
Font: R-M / *
Esquifit, de poca qualitat.
Viuen en un pis de mala mort | Treballen un tros de terra de mala mort.
De: Castellà Raich, Gabriel.
Hi havía en un poblet de quatre cases o de mala mort un home que's deia Bonján, grás com un toro i roig com un perdigot; amb unes galtes de pa tou que feia que la seva cara semblava la lluna al ple (Prats de Rei), amb les espatlles com un jou de campana.
Lloc: Segarra.
Font: El sol de Tous: Folklòre de la Segarra.
Se vol casar en un perdut y un homenet de mala mòrt, que no té mes quel Sòl que li naix sobre la cara.
Miserable, insignificant.
Loc. adj. [LC]. [Lloc] apartat i insignificant.
Viu en un poble de mala mort que no surt ni al mapa.
Loc. adj. [LC]. [Local] molt poc freqüentat i molt poc animat.
En aquell carreró hi ha cinc o sis tavernes de mala mort.
Sinònim: Hostal de mala mort | Bar de mala mort.
Barcelona tot just era un poblet de mala mort.
Ha nascut en un poble de mala mort on la màxima aspiració és casar-te amb el teu xicot de l'institut i seguir el negoci familiar.
Alguns pobles que abans eren considerats de mala mort avui dia fan un goig que enamoren.
Lloc: Vic (Osona).
A més, ja n'estic fart que sempre doni a entendre a la meva dona que el seu marit és encarregat de la mina i jo només un peó de mala mort, que ell guanya un bon sou, que nosaltres no tenim mai un ral i que ni la casa on vivim és nostra.
Lloc: Mequinensa.
Miserable, insignificant.
Vam parar a fer benzina i només vam trobar un bar de mala mort on fer un petit entrepà.
Equivalent en castellà: De baja estofa; De ínfima calidad; De mala muerte.
Lloc llunyà, amb males comunicacions, amb pocs habitants, etc.
És un poble de mala mort, que no té ni llum ni aigua i la carretera asfaltada et deixa deu quilòmetres lluny.
Molt pobre, misèrrim, amb males condicions.
Viuen en un pis de mala mort.
Molt pobre.
Sinònim: Miserable, míser, miseriós, pobríssim, paupèrrim, missèrrim.
De baixa qualitat.
Aquella nit, recordes?, em vas dur a un restaurant de mala mort i només em parlaves del partit, dels morts de la SEAT, de l'Assemblea de Catalunya…
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Encara que fos un piset de mala mort i de lloguer.
Lloc: País Valencià.
Ser de mala mort
2 fonts, 1992.
Un establiment de poca importància.
Lloc: País Valencià.
Ser un poble de mala mort
2 fonts, 1997.
Ser un poble trist, insignificant, pobre.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Petit, desconegut, sense interès.
Ser una cosa de mala mort
2 fonts, 2003.
Que no val res.
Ser d'ínfima qualitat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Un poble de mala mort
2 fonts, 1915.
Equivalent en castellà: Un poble insignificante.
De: Camí, Modest (1916-17).
Sinònim: Un racó de mon.
Lloc: Lleida.
Carrer de mala mòrt
1 font, 1907.
Carrer de mala mort
1 font, 1997.
Fosc, trist, pudent.
Cavall de mala mort
1 font, 2004.
Ròssa / animal de peu rodó (sovint usat en mala part designant el que és dolent, vell i flac).
No es pot fer una carrera amb un cavall de mala mort com el seu.
És una cosa de mala mort
1 font, 1961.
No val res.
Lloc: Esparreguera.
Esser de mala mort
1 font, 2000.
Esser d'ínfima qualitat.
Lloc: Illes Balears.
Esser un personatge de mala mort
1 font, 1999.
Esser una persona d'ínfima qualitat humana.
Lloc: Mallorca.
Ésser un poble de mala mort
1 font, 1979.
Trist, insignificant, pobre.
Hostal de mala mort
1 font, 1977.
Equivalent en castellà: Figón, fonducho, ventorrillo.
Poble de mala mort
1 font, 1839.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en castellà: Aldeorrio.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en castellà: Aldeorro.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en francès: Petit hameau.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en italià: Borghetto.
La aldea mòlt pètita. També se diu de la població que ha estad tal cual y ha vingud á arruinarse y tornarse pobre.
Equivalent en llatí: Pagus exiguus.
Ser una casa de mala mort
1 font, 2003.
Ser d'ínfima qualitat.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Ser una còsa de mala mòrt
1 font, 1928.
Insignificant.
Lloc: País Valencià.
Ser… de mala mort
1 font, 1989.
Parlant del mal i del bé, implícitament hi ha una garbera; però, explicitant, o més concretament, emprant les paraules, a males penes un grapat. Nomenen el mal.
Lloc: Alcoi.
Una cosa de mala mort
1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.