Paremiologia catalana comparada digital

N'hi ha per riure del campanar de Biure!

6 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1951.

N'hi ha per riure del campanar de Biure

2 fonts, 1978.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans «D'un en un». Manuscrit.
Als pobles veïns deien que el campanar de l'església de Sant Esteve de Biure creixia. Expliquen que, per comprovar-ho, des del cim del campanar, van penjar un fil que tocava just a terra. La humitat de la nit va contraure'l i l'endemà li faltava un bon pam per tocar terra. Sí, el campanar de Biure creixia.
Carol, Roser (1978): Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Alt Empordà. Biure». Manuscrit.

N'hi ha per riure del campanar de Biure!

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans», p. 1209. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «XII. La geografia. Viles, ciutats i països», p. 513. Edicions 62.

N'hi ha per riure del campanar de Viure

1 font, 1997.
Lagarda-Mata, Sylvia (1997): Goita, camaco! Vale, pagès! «I.4.- La veu del poble... (I la de la ciutat)», p. 52. Edicions de la Magrana.

N'hi ha per riure, del campanar de Biure

1 font, 2008.
Lloc: Rodalia de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà).
Font: F 524 II, p1209.
Serra i Feu, Ricard (2008): Els pobles del Pirineu en el refranyer geogràfic català i aranès «Vegueria II. 7. Subcomarques i rodalies de l'Alt Empordà. 7.4. Subcomarca Muntanya de l'Alt Empordà. a) Rodalia de Maçanet de Cabrenys», p. 192. Autoedició.