Paremiologia catalana comparada digital

Nas de fura

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1917.

Nas de fura

6 fonts, 1926.
Nas petit i correcte.
Lloc: Empordà.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VI «1 Fura 1». Editorial Moll.
Persona que tot ho tafaneja.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «1 Nas 2». Editorial Moll.
Que pertot es fica.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Olfacte», p. 291. Editorial Gregal.
Persona que tot ho tafaneja.
Lloc: Pineda.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Nas de fura», p. 279. Edicions Polígrafa.
Equivalent en francès: Intrigant.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat - Souvenirs du temps passé «Alguns fàstics usuals», p. 118. Autoedició.
De: Ribes, Jean.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Ribes, Jean (1990): Records del temps passat. Proverbis, dites, anècdotes i històries «Alguns fàstics usuals».
Es diu a (d')una persona molt tafanera.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «N», p. 127. Editorial Trabucaire.

Esser un nas-de fura

1 font, 1917.
Persona indiscreta qui tot ho vol indagar. De: Vayreda i Olives, Pere.
Lloc: La Garrotxa.
Fons Tomàs Carreras i Artau. Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (CSIC, Barcelona) (1917): Qüestionaris de l'Arxiu d'Etnografia i Folklore de Catalunya. Signatura SIMURG: AMF/AEFC/0703/0010 «Comparances - http://simurg.bibliotecas.csic.es/view/1358405». Consejo Superior de Investigaciones Científicas.