Paremiologia catalana comparada digital

Ningú es mor fins que li toca

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1980.

Ningú es mor fins que li toca

2 fonts, 1980.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «N», p. 231. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Malalties i remeis», p. 139. J. Huguet Pascual, editor.

Ningú no es mor fins que no li toca

1 font, 2011.
Lloc: País Valencià.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2011): Saviesa popular. Recull de refranys i frases fetes «Capítol IV: La vida i la mort. 4.9. El traspàs. 4.9.2. La mort», p. 99. Eixam Edicions.

Ningú no es mor la vespra del dia que li toca

1 font, 2008.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «La mort». Web.

Ningu se mor la vespra del dia que li toca

1 font, 1996.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «N», p. 106. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).