Paremiologia catalana comparada digital

Ningú no parla de merda, més que aquell que n'està brut

8 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1877.

Ningú no en parla de merda, més que aquell que n'està brut

1 font, 2009.
Skaw (2009): Racó Català «Dites i refranys en català. I El cos humà. Escatologia», p. 74. Revue Catalane.

Ningú no parla de merda, més que aquell que n'està brut

1 font, 1993.
Conca, Maria (1993): Els refranys catalans «El cos humà. Escatologia», p. 57. Edicions Tres i Quatre.

Ningú parla de m… d…, més que aquell que s'està brut

1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Fuster, Miquel (2003): Refranyer popular de l'illa de Mallorca - Volum II «Refranys. N», p. 176. Consell de Mallorca.

Ningú parla de m… sino qui n'está untat

1 font, 1877.
Lloc: Balears.
Ferrà i Perelló, Bartomeu (1877): Brins y gavelles (adagis y modismes), p. 432. Museo Balear de Historia y Literatura, Ciencias y Artes.

Ningú parla de merda més que el qui n'està untat

1 font, 1926.
Es diu referint-se als qui critiquen algú sobre defectes que ells mateixos tenen.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Merda Refr. f)». Editorial Moll.

Ningú parla de merda més que es qui està emmerdat

1 font, 1999.
Lloc: Mallorca.
Riera Jaume, Antoni (1999): Així xerram a Mallorca. Aplec d'expressions populars en sentit figurat «Tercera part. Aplec d'expressions (orde temàtic). Capítol IX. Llenguatge Sèrie A. Xerrar. Refranys», p. 154. Hora Nova.

Ningú parla de merda si no qui n'està untat

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI, p. 74. Columna Edicions.

Ningú parla de merda sinò el que n'està untat

1 font, 1969.
Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Merda», p. 155. Edicions Polígrafa.