Respon al concepte que la cançó comporta bonhomia i que els qui no canten són eixuts de cor i, en conseqüència, no poder ésser bona gent. La cançó del «Poder del cant», ens diu que el fill del rei en sentir un pres que cantava ma manar que el deixessin anar, puix que si hagués estat un mal home no hauria cantat (amb més detalls a l'original).
La musa popular ens dona a entendre, inequívocament, que per ella la cançó i la maldat no s'aparellen.