Paremiologia catalana comparada digital

No res, no res, mon marit penjat

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1926.

No res, no res, mon marit penjat

3 fonts, 1926.
Es diu referint-se a coses greus a les quals algú dóna poca importància.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Marit refr. a)». Editorial Moll.
Es diu referint-se a coses greus a les quals algú dóna poca importància.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes «2. Classificació alfabètica. 2.1. Els refranys. Marit», p. 74. Editorial Moll.
Lloc: Mallorca.
Font: DCVB.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.

No és res, no és res, mon marit pengen

1 font, 1992.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «M 1179», p. 882. Columna Edicions.

Nos res, nos res, mon marít pènjan

1 font, 1979.
Sinònim: No res, no res, mon marit penjat.
Lloc: Mallorca.
Font: DMC, 607.
Ferrer, Antoni-Lluc (1979): Refranys i locucions del 'Diari de Buja' «Inventari de refranys i locucions del «Diari de Buja»», p. 86. Randa.