Griera, Antoni (1969): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - X - MA-NYUF «Menys», p. 153. Edicions Polígrafa.
No sempre té raó qui més crida
4 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1884.
Més crida el que té menys raó
1 font, 1969.
Mes crida lo qui té ménos rahó
1 font, 1884.
Equivalent en castellà: Quien mal pleito tiene, á barato, ó á voces lo mete.
No sempre té raó qui més «cride»
1 font, 2016.
Lloc: Vall de Cabó (Alt Urgell).
No sempre té raó qui més crida
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.