Paremiologia catalana comparada digital

De trascantó

38 recurrències en 7 variants. Primera citació: 1910.

De trascantó

21 fonts, 1910.
Loc. adv.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trascantó 2». Editorial Moll.
Loc. adv. De darrera un cap de cantó.
Les cantonades la feien… retardar, tement a cada una que li eixís de trascantó, Oller Pap. iii.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trascantó 2. a)». Editorial Moll.
Loc. adv. fig. D'una manera sobtada, imprevista, inesperada.
El seguit de falagueres lletres que de trascantó rebia, Pons Com an. 101 | Ditxosa criatura, que sempre li sortia de trascantó com un remordiment, Massó Croq. 159.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear X «Trascantó 2. b)». Editorial Moll.
Equivalent en castellà: De improviso.
Balbastre i Ferrer, Josep (1977): Nou recull de modismes i frases fetes «Català-castellà», p. 72. Editorial Pòrtic.
Aparèixer de manera inesperada o imprevista.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Els sentits. Vista. De busques, mussols, ulls de vellut, ninetes i ballarumes», p. 267. Editorial Gregal.
Agafar de trascantó. D'una manera sobtada, imprevista, inesperada.
Li van sortí de trascantó i li van robà el monedero.
Lloc: Constantí.
Cerdà Massó, Ramon (2017): Parla i costums del Constantí dels quaranta i cinquanta. Assaig de dialectologia fractal «7.2 Locucions», p. 141. Ajuntament de Constantí.
Locucions de l'IEC.
Font: DIEC.
DIEC (2021): Diccionari de la llengua catalana - DIEC2. Institut d'Estudis Catalans.
D'una manera imprevista, inesperada.
Ell passava dret cap a casa seva i un lladre li va sortir de trascantó; es veu que ja l'esperava amagat.
Sinònim: De sobte, de cop i volta, a la impensada.
Font: R-M.
Espinal, M. Teresa (2004): Diccionari de sinònims de frases fetes «Inesperadament». Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
D'una manera inesperada, de cop descuit.
Li ha sortit de trascantó un gran problema: l'enfonsament del negoci.
Sinònim: De cop descuit.
Equivalent en castellà: De sopetón.
Ferret, Antoni (1968): Parleu més bé el català «II. Alguns mots típics catalans no gaire…», p. 106. Editorial Claret.
D'una manera imprevista, inesperada.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Maneres de dir». Web.
Equivalent en castellà: A traición, en una emboscada.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Frases adverbials. D», p. 207. Imp. de J. Horta.
Jensen intentà de fer-li un petó, va fallar i li besà la galta de trascantó.
Highsmith, Patricia (1969): El tremolor de l'engany «V», p. 49. L'Avui / El Punt Avui.
Loc. adv. [LC]. [Aparèixer] d'una manera imprevista per un cantó.
Mentre passejaven pel bosc, els va sortir un porc senglar de trascantó.
Institut d'Estudis Catalans (2023): Diccionari essencial de la llengua catalana (DEIEC) «trascantó ». Institut d'Estudis Catalans.
Quan menys s'ho esperava, li va sortir de trascantó i el va haver de saludar.
Lloc: Vic (Osona).
Medina Casanovas, Jaume (2014): El parlar d'una família vigatana, II «Les locucions i les frases fetes. I. Locucions», p. 52. Llibres de l'Index, S.A.
Però ja eren raríssimes les visites de trascantó de l'home de l'antifaç, que volia la col·laboració de dues i fins de tres de les coristes.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Primera part. Els dies de l'Edèn. VI», p. 85. Edicions de la Magrana.
Ara bé, després del primer esglai —calgué refer a força de conyac un viatjant de Reus que va perdre els sentits en ensopegar de trascantó l'escena macabra—, la gent comença a seguir l'Atanasi.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. I», p. 97. Edicions de la Magrana.
L'Hipòlit de Móra va patir el destí familiar, però, al contrari de la sogra, la Carlota de Torres no s'acontentà amb una abornada de trascantó.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Moncada, Jesús (1988): Camí de sirga «Segona part. L'illa dels tretze sants. V», p. 158. Edicions de la Magrana.
Sinònim: Veg. De cop descuit.
Pàmies i Riudor, Víctor (2012): Dites.cat. Locucions, frases fetes i refranys del català «trascantó». Editorial Barcanova.
D'una manera imprevista, inesperada.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «locucions adverbials», p. 84. Editorial Millà.
De manera imprevista, d'un lloc inesperat.
Sinònim: Per sorpresa, inesperadament, de sobte, sobtadament | Veg. tb. De sop i volta.
Raspall i Juanola, Joana; Martí i Castell, Joan (1995): Diccionari de locucions «D», p. 132. Edicions 62.
«Què dieu, què dieu?», el Ton de la Canya va aparèixer, com sempre, de trascantó. «No parlem del que et penses, pots estar tranquil, Parlem d'un altre Ton», va sentenciar el mosso.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol XI. Poca feina es pot fer», p. 175. Editorial Fonoll.
Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes. És a dir, que aquestes paraules no es poden usar soltes, sinó només com a part de l'expressió.
Rodamots (2017): «Mots que només tenen sentit com a part de locucions i frases fetes - https://rodamots.cat/escreix/mots-que-nomes-tenen-sentit-com-a-part-de-locucions-i-frases-fetes/». Rodamots.
De sobte: inesperadament.
Rodriguez-Vida, Susana (1997): Diccionari temàtic de modismes «Temps. Quan», p. 107. Edicions 62.
Ni tan sols de les crítiques que se'm puguin fer de trascantó.
Termes, Josep (1995): Avui «Porta oberta. A l'amic Albert Balcells», p. B4. L'Avui / El Punt Avui.
D'improvís.
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Repertori. Locucions adverbials. D», p. 63. Tàndem Edicions.

Sortir de trascantó

7 fonts, 1970.
Aparèixer sobtadament des d'un costat o per un lloc inesperat. És en el diccionari.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «T», p. 162. Edicions Baix Empordà.
Fugir d'estudi, d'una manera imprevista.
Li «vai» preguntar què «havie» fet la nit abans, però em va sortir de trascantó parlant-me del temps.
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Frases fetes i expressions», p. 52. La Musca.
Sinònim: Fugir d'estudi.
Equivalent en castellà: Salirse (o escaparse) por la tangente.
Espunyes, Josep (2007): Dites, locucions i frases fetes «275», p. 84. Garsineu Edicions.
Sortir de manera imprevista.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XIV - TA-ZURRE «Trascantó (sortir de)», p. 148. Edicions Polígrafa.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B18) Modismes. Expressions d'altres formes», p. 42. Editorial Acebo.
Però a vegades hom hauria dit que ho feia expressament, allò de sortir de trascantó, que ho feia només per veure la reacció que tindrien els altres.
Lloc: Garrigues.
Revés i Revés, Ignasi (2008): Oli en un llum «Capítol V. Ni dona ni cargol», p. 75. Editorial Fonoll.
Donar una resposta que no fa al cas, canviar el tema de conversa, sortir per la tangent.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1999): Carrilet, 143 (1/11/1999) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «t»», p. 26. Revista Carrilet.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1986): Carrilet, 60 (1/1/1986) «Sobre la parla lleidatana», p. 8. Revista Carrilet.

A trescantó

1 font, 2003.
D'una manera inesperada, imprevista.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).
Galán Castañ, Josep (2003): Modismes i frases fetes de la parla de Fraga «T», p. 160. Institut d'Estudis del Baix Cinca.

De tras-cantó

1 font, 1919.
Quan a un home les coses li han de sortir malament, ja cal que vigili, perquè tots els projectes que tingui li poden fallar amb molta facilitat i es pot trobar que li han ben aixafat la guitarra, com a més de quatre, que sense com va ni com costa, es troben que el que tenien pensat els hi surt tot al revés, perquè els hi surt un entrebanc de tras-cantó, que els hi desfà totes les combinacions, i demés de quedar-se amb la cua entre les cames, es queden amb un pam de nas.
Nogués, Xavier; Pujols, Francesc (1919): La Catalunya pintoresca «Aixafar la guitarra». José J. de Olañeta, Editor.

Mirar-s'ho de «trascantó»

1 font, 1967.
Lloc: Sabadell.
Subirana i Oller, Rafel (1967): Dites i paraules populars en us actual a Sabadell (Primera Sèrie) «Referències del mal i de totes les coses malament», p. 71. Autoedició.

Sortir de tras-cantó

1 font, 1910.
Equivalent en castellà: Coger de sorpresa.
Genís i Bech, Salvador (1910): Vocabulari català-castellà pera les escoles de primera ensenyansa de Catalunya «Modismes verbals. S», p. 188. Imp. de J. Horta.

Sortir per tras-cantó

1 font, 1961.
Traïdoria.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «S», p. 73. Autoedició.