Paremiologia catalana comparada digital

No ser possible

8 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

No ser possible

2 fonts, 1805.
F. qu' exprèssa la dificultat ó impossibilitat de ferse, ó concedirs' alguna cosa.
Equivalent en castellà: No ser posible.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Possible», p. 219.
F. qu' exprèssa la dificultat ó impossibilitat de ferse, ó concedirs' alguna cosa.
Equivalent en llatí: Minime aliquid fieri posse.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Possible», p. 219.
Fr. ab que se pondèra la dificultat de executar ó concedir alguna cosa.
Equivalent en castellà: No ser posible.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Possible», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la dificultat de executar ó concedir alguna cosa.
Equivalent en francès: N'être pas possible.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Possible», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la dificultat de executar ó concedir alguna cosa.
Equivalent en italià: Non esser possibile.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Possible», p. 534. Impremta de Josep Torner.
Fr. ab que se pondèra la dificultat de executar ó concedir alguna cosa.
Equivalent en llatí: Fieri non posse.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Possible», p. 534. Impremta de Josep Torner.

No sér possible

1 font, 1865.
Fr. Expressa la gran dificultat de ferse ó concedirse alguna cosa.
Equivalent en castellà: No ser posible.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Possible», p. 384. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Expressa la gran dificultat de ferse ó concedirse alguna cosa.
Equivalent en llatí: Minime fieri posse.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Possible», p. 384. Hermanos Espasa, Editores.