La mort persegueix a tothom i davant d'això, no som res.
Lloc: Solsona.
«Si la salut hagués acompanyat, avui, el pobre Napoleó Bonaparte faria cent noranta-nou anys», i amollava tot seguit un «No som res» amarat de resignació que solia coincidir-li amb un parpelleig espasmòdic de l'ull dret.
Lloc: Mequinensa (Baix Cinca, Franja de Ponent).
Lloc: País Valencià.
No som res en aquest món!
2 fonts, 1985.
Es diu quan mor algú, espec. si és jove, ric, famós, etc.
Ja tenen raó! No sem pa re en aquet món! —Re, fieta, re, no sem!
Font: Dos segles… p. 143.
En donar el condol per un difunt.
Lloc: Lloret de Mar.
No som res!
2 fonts, 2007.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Reflexió que conté una veritat, d'aquelles que se'n diu, com una casa. Se sol dir en contextos seriosos, com els funerals. I també, en sentit irònic, quan algú presumeix d'alguna cosa.
No som res en aquest món
1 font, 2008.
I és que creu el contrari, està malament des terradet.
No som rés i en «cançoncillos menos»
1 font, 2016.
Es pot considerar l'equivalent alcoià a la locució llatina 'sic transit gloria mundi' només que si en el cas llatí ve a posar de relleu el caràcter efímer dels èxits i dels triomfs mundans en el alcoià subratlla el pas inexorable del temps i la insignificança de l'home davant la mort. s per això que aquesta és una de les frases fetes més habituals de vetlles i soterraments… (segueix a l'original).