Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Qui paga, mana
135 recurrències en 25 variants. Primera citació: 1882.
Qui paga, mana
47 fonts, 1903.
Mots de patxanga.
Lloc: Xàtiva (Costera).
Qui fa feina retribuída, ha d'obeir.
Equivalent en castellà: Poderoso caballero es don Dinero | por dinero baila el can y por pan si se lo daN.
La feina no sempre és fàcil i quasi sempre es treballa molt més del que correspondria. Te'n deixem unes quantes! Avisem que algunes poden ser ofensives cap a algun col·lectiu.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
De: Moret, Xavier.
Lloc: Bellvís.
Lloc: Tivenys, Bítem, i Tortosa (Baix Ebre).
En un afer, qui té els diners és qui acostuma a decidir.
Lloc: Càlig.
Sinònim: Qui pareix decideix.
Equivalent en castellà: Por dinero baila el can, y por pan, si se lo dan.
Lloc: Manresa.
Sinònim: Qui no em paga, no em mana | Qui tinga llengüeta, que tinga bosseta.
Lloc: Penedès.
Literal.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Avantagtge de l'amo. Encara que hagi de vigilar, és clar que el qui paga mana.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet.
Lit.: qui paga el gaiter, diu quina melodia ha de tocar.
Equivalent en anglès: He who pays the piper calls the tune.
Lloc: Torroella de Montgrí (Baix Empordà).
Lloc: Salt (Gironès).
Equivalent en esperanto: Kiu manĝon al mi donas, tiu al mi ordonas.
De: Alzamora, Jaume.
Lloc: Mallorca.
Font: Espigolant dins l'antigor.
El qui paga té privilegis.
Qui té els mitjans econòmics, té el poder.
Sinònim: Al gust de qui paga vesteix en Tonet.
Equivalent en castellà: Quien paga, manda.
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Gràcia).
Lloc: Ivars d'Urgell (Pla d'Urgell).
Lloc: Manresa (Bages).
Lloc: Tarragona (Tarragonès).
Lloc: València (Horta).
Lloc: Quart.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Privilegi d'aquell que paga.
Lloc: Vinaròs.
Poder del diner.
Lloc: Penedès.
Lloc: Ontinyent (La Vall d'Albaida).
Lloc: Alcanar.
Lloc: Alcanar.
Lloc: País Valencià.
Lloc: Carcaixent (Ribera Alta).
Qui paga mana
31 fonts, 1915.
En tocar els diners, cal estar sobre el cas; doncs és massa la gent que a a per totes.
Lloc: Alcoi.
Lloc: Empordà.
Lloc: Sant Carles de la Ràpita (Montsià).
Qui paga, té dret a ser atès com vol.
El decorador em va aconsellar no posar eixes cortines, però com que a mi m'agradaven les vaig posar; ja saps, qui paga mana.
Que qui té els diners ha de manar.
Lloc: La Garriga (Vallès Oriental).
Font: Sentits a l'entorn familiar. Dictats per la seva àvia.
Lloc: Banyeres de Mariola (Alcoià).
Refrany que significa que el qui paga com cal té dret a ésser atès en tot el que disposa.
Sinònim: Poderós cavaller és don diner (cast.).
De: Junyent, Eduard (1922).
Sinònim: Pagant Sant Pere canta.
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: El Perelló (Baix Ebre).
Lloc: Vic (Osona).
Lloc: Gandesa (Terra Alta).
Lloc: Montsià - Baix Ebre.
Jo li vaig dir que jo pagava, que jo em casava, i que qui paga mana.
Lloc: Mallorca.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Terres de l'Ebre.
Lloc: Alboraia (Horta Nord).
Lloc: Badalona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona (Barcelonès).
Lloc: Barcelona i Rellinars (Vallès Occidental).
Lloc: Igualada (Anoia).
Lloc: Matadepera (Vallès Occidental).
Lloc: Sabadell (Vallès Occidental).
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Trad.: Qui paga el músic tria la melodia.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en anglès: He who pays the piper calls the tune.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Trad.: Els diners parlen [per si sols].
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en anglès: Money talks.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en castellà: Poderoso caballero es don Dinero.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en castellà: Por dinero baila el can y por pan si se lo dan.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en castellà: Quien paga, manda.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en italià: Chi paga comanda.
És la submissió al desig de qui fa la despesa.
Trad.: Qui paga el compte és qui diu a quina hora es despara la taula.
Sinònim: Al gust del qui paga, vesteix en Tonet | El client sempre té raó | Pel pa balla el ca.
Equivalent en portuguès: Quem paga a conta é que diz a hora de levantar a mesa.
Té privilegi.
Vol dir que el qui fa feina retribuïda ha d'estar a les ordres del qui mana.
Qui paga bé, té dret a exigir.
Lloc: Menorca.
Lloc: Gombrèn i la Pobla de Lillet.
Que qui té els diners ha de manar.
Lloc: La Garriga.
En algun d'aquests sondejos s'hi ha deixat veure una mica allò de qui paga mana.
Qui comanda paga
4 fonts, 1951.
Lloc: Rosselló.
El que paga, mana
3 fonts, 1996.
Lloc: País Valencià.
Qui té els mitjans de poder influeix sobre els altres, tant si volen com si no.
Equivalent en castellà: Donde hay patrón no manda marinero | Quien paga, manda.
Qui comanda, paga
3 fonts, 1882.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Rosselló.
Qui comanda, manda
2 fonts, 1918.
Lloc: Menorca.
Qui paga, mana!
2 fonts, 1992.
Dit de l'amo.
Lloc: Tortosa.
Lloc: Castelló de la Plana (Plana Alta).
Qui pague mane
2 fonts, 1915.
De: Artigues i Sirvent, Ramon (1921-22).
Lloc: Lleida.
Font: BM, CL, CO, CR, FI, FV, FX, G, H, ME, MR, MS, PB, PR, TC, VR, VT.
Qui comanda «manda»
1 font, 1993.
Vol dir que les ordres del qui mana no s'han de discutir, encara que ens semblin esgavellades.
Qui comanda, «manda»
1 font, 1984.
Qui comanda, es fa obeir.
Lloc: Menorca.
Qui mana / paga
1 font, 1915.
De: Perramon i Oliva, Joan (1918-19).
Lloc: Girona.
Qui mana, paga
1 font, 1980.
Lloc: Rosselló.
Qui no em paga, no em mana
1 font, 1992.
Sinònim: Qui no em dóna pa, em pega i qui me'n dóna, se n'està.
Qui paga / mana
1 font, 1915.
De: Anònim (1917-18).
Lloc: Girona.
Qui paga mana i qui cobra fa el que li dóna la gana
1 font, 2010.
Lloc: Sant Martí Sarroca (Alt Penedès).
Qui paga mana, i qui cobra fa el que vol
1 font, 1998.
Lloc: Alt Pirineu.
Qui paga mana, qui mana crida i qui crida sempre té raó
1 font, 1930.
Qui paga mana!
1 font, 1990.
Qui paga, mana i qui cobra, fa el que vol
1 font, 2023.
Dita de botiguer.
Lloc: Sant Martí de Tous (Anoia).
Qui paga, mana; i qui cobra, fa lo que vol
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui paga, mana; qui mana, paga
1 font, 1969.
Equivalent en francès: Qui paye, commande; qui commande, paye.
Lloc: Catalunya del Nord.
Qui paga, mana: ferma s'ase allà on l'amo vol
1 font, 1964.
Lloc: Eivissa i Formentera.
Qui paga, manda
1 font, 2003.
Lloc: Mallorca.
Qui paga…, mana
1 font, 2017.
Qui pague, mane
1 font, 1983.
Lloc: Matarranya.