Paremiologia catalana comparada digital

Nuvolada lluent porta vent

5 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1938.

Nuvolada lluent porta vent

2 fonts, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El temps meteorològic. Altres», p. 54. Edicions 62.

Nuvolada lluent, porta vent

2 fonts, 1961.
[…] D'aquests moviments, els que van avall acaben sortint del núvol cap a terra. Són els responsables d'aquells cops de vent que acostumen a acompanyar una tempesta.
López, Mònica (2007): Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys «Maig. Llamps i trons!», p. 77. Columna Edicions.
Lloc: Esparreguera.
Subirana i Oller, Rafel (1961): Dites populars a Esparraguera «Les dites del temps atmosfèric. Del vent», p. 92. Autoedició.

Nuvolada lluent, / porta vent

1 font, 1938.
Amades i Gelats, Joan (1938): Llibre del temps que fa, p. 11. La Neotípia.