Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del cel», p. 942. Editorial Selecta-Catalonia.
Nuvolada lluent porta vent
4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1938.
Nuvolada lluent porta vent
2 fonts, 1951.
Nuvolada lluent, / porta vent
1 font, 1938.
Nuvolada lluent, porta vent
1 font, 2007.
[...] D'aquests moviments, els que van avall acaben sortint del núvol cap a terra. Són els responsables d'aquells cops de vent que acostumen a acompanyar una tempesta.