M. onomatopeia del lladruc o del miol.
Lo vostre gos li fa: nyau, doc. a. 1700 (BABL, x, 231).
La veu del gat és interpretada per les fórmules: «mau», «marramau» i «meu», «marrameu», i, quan són petits: «miu», «marramiu»; aquestes són les pintures més corrents i gairebé generals. També es creu que diu «nyau», «garranyau».
Sinònim: Garranyau.
Interj. Onomat.: Mèu. També onomatopeia del lladruc.
I el gat feia: nyau! (Esteve Caseponce, «Rondalles», 1915).