Paremiologia catalana comparada digital

Obrir-se com una magrana

7 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1968.

Obrir-se com una magrana

3 fonts, 1968.
Obrir-se, generalment de manera violenta, esbardellant-se.
Lloc: Palafrugell.
Bruguera Martí, Maria; Serra Mayoral, Carlos (2019): Coses sentides. El parlar de Palafrugell «O», p. 121. Edicions Baix Empordà.
Si primer ens tanquem com un eriçó, després ens obrim com una magrana.
Llorens i Jordana, Rodolf (1968): Com han estat i com som els catalans «III. Com som. 22. Les nostres virtuts», p. 331. Editorial Pòrtic.
Esberlar-se.
Font: G, CL, ME.
Moret i Coso, Hèctor (1995): Lo Molinar. 3. Gèneres menors de la literatura popular «frases fetes i locucions», p. 160. Instituto de Estudios Turolenses.

Obrir com una mangrana

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1811. Publicacions de la Universitat de València.

Obrir com una mangrana tendral

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1811. Publicacions de la Universitat de València.

Obrir-se com una mangrana

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1811. Publicacions de la Universitat de València.

Obrir-se com una mangrana tendral

1 font, 2017.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1811. Publicacions de la Universitat de València.