Intergecció: admiració.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Oh!
36 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1814.
Oh!
9 fonts, 1839.
Intergecció: admiració.
Indica que m'admiro.
Hi han intergeccions d'alegria, tristèsa, por, admiració, etc. Però nòtis que un mateix sò o mot pòt indicar els afectes més contraris, segons el tò y la ocasió en que's pronuncii.
Oh Maria! Protegiume | Oh!… Un hpome mòrt! | Oh! Quin globo que s'alça! | Oh! Això no!
Oh, quin fòch!
De admiracion. Las mas comunes.
De alegria.
De amenaza, enfado ó indignacion.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Oh!
Amenaza, enfado ó indignacion.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Alegría.
Esclamació de dolor o d'admiració.
Oh quin mal! | Oh que és bo!
Lloc: Cat.
Equivalent en castellà: Oh.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en castellà: O!
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en castellà: Oh!
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en francès: Oh!
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en italià: O!
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en italià: Oh!
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en llatí: Proh!
(simples).
Lloc: País Valencià.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
Sinònim: Ah!, Oi!, Ui!
Oh
4 fonts, 1814.
Interj. Exclamació que s'anteposa al nom d'una persona o d'una cosa personificada, en adreçar-se-li la paraula.
Oh Deus gran, forts, alt, meravellós, Llull Cont. 70 | Acostant-se a ella, dix-li: O, Anna, Villena Vita Chr., c. 6 | Alçau més aromes, oh flors de la vall, Costa Poes. 27.
Equivalent en castellà: Oh.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i manera de pronunciar-se, com sorpresa, alegria, dolor, etc.
O trista de mi!, Tirant, c. 3 | El rey dix-li: O bé fuy malauenturat lo jorn que jo prenguí a vós per muller, Tomic Hist. 51 | Oh com he reposat dolçament, Isop Faules 4.
Equivalent en castellà: Oh.
Interj. Exclamació adherida a un nom per a expressar admirativament la grandària, abundància, enormitat, de la cosa indicada pel dit nom.
O gent! (=quanta gent! quina gentada!) | O riaies, que hem fetes! (=quines rialles, quantes rialles hem fet!).
Equivalent en castellà: Oh.
Lloc: Men.
Interj.
Sinònim: V. O 3.
Les interjeccions més usades.
Interj. Expresió usada per manifestar diferents emocions segons el to i la manera de ser proferida, com sorpresa, admiració, pena, alegria, desaprovació, por, dolor. De creació expressiva.
Oh senyor! Com sots Vós ací? E no morís l'altre dia? (Bernat Metge, «Lo somni», 1398) | Tots (indignats): Oh, oh, oh, oh! (Apel·les Mestres, «En Joan de l'Ós», 1907).
O!
3 fonts, 1839.
Exclamació dels conductors de vehicles per a fer aturar les cavalleries.
Sinònim: V. Ou.
Lloc: Empordà, Barc., Tarr.
Crit que fa el carreter per a fer aturar el bestiar o fer-lo anar a dreta o a esquerra.
Lloc: Catalunya.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en castellà: O!
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en castellà: Oh!
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en francès: Ô!
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en italià: Oh.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en llatí: O!
O
1 font, 2002.
Interj. Oh.
O Jesús, en Betlem nat, / Tu és home deïficat […] (Ramon Llull, «De Jesús», «Los cent noms de Déu», 1285).