Paremiologia catalana comparada digital

Oh!

80 recurrències en 8 variants. Primera citació: 1814.

Oh!

9 fonts, 1839.
Intergecció: admiració.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Indica que m'admiro.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 33», p. 20. Baguñá, editor.
Hi han intergeccions d'alegria, tristèsa, por, admiració, etc. Però nòtis que un mateix sò o mot pòt indicar els afectes més contraris, segons el tò y la ocasió en que's pronuncii.
Oh Maria! Protegiume | Oh!… Un hpome mòrt! | Oh! Quin globo que s'alça! | Oh! Això no!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 34», p. 20. Baguñá, editor.
Oh, quin fòch!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. XLVII. Senyala les intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
De amenaza, enfado ó indignacion.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
De alegria.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Oh!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 191. Editorial Diàfora.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Alegría.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Amenaza, enfado ó indignacion.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Esclamació de dolor o d'admiració.
Oh quin mal! | Oh que és bo!
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Oh!», p. 23. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Oh.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol X. De las interjeccions», p. 158. Imprenta de A. Berdeguer.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en castellà: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en castellà: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en francès: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en italià: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en italià: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en llatí: Proh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
(simples).
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Resum teòric. Locucions interjectives», p. 59. Tàndem Edicions.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
Sinònim: Ah!, Oi!, Ui!
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

Oh

7 fonts, 1814.
Interj. Exclamació que s'anteposa al nom d'una persona o d'una cosa personificada, en adreçar-se-li la paraula.
Oh Deus gran, forts, alt, meravellós, Llull Cont. 70 | Acostant-se a ella, dix-li: O, Anna, Villena Vita Chr., c. 6 | Alçau més aromes, oh flors de la vall, Costa Poes. 27.
Equivalent en castellà: Oh.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 O o Oh 1». Editorial Moll.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i manera de pronunciar-se, com sorpresa, alegria, dolor, etc.
O trista de mi!, Tirant, c. 3 | El rey dix-li: O bé fuy malauenturat lo jorn que jo prenguí a vós per muller, Tomic Hist. 51 | Oh com he reposat dolçament, Isop Faules 4.
Equivalent en castellà: Oh.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 O o Oh 2». Editorial Moll.
Interj. Exclamació adherida a un nom per a expressar admirativament la grandària, abundància, enormitat, de la cosa indicada pel dit nom.
O gent! (=quanta gent! quina gentada!) | O riaies, que hem fetes! (=quines rialles, quantes rialles hem fet!).
Equivalent en castellà: Oh.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 O o Oh 3». Editorial Moll.
Interj.
Sinònim: V. O 3.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Oh». Editorial Moll.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d'ésser proferida, com la sorpresa, l'admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.
Equivalent en alemany: Oh!, ach!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oh», p. 840. Enciclopèdia Catalana.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d'ésser proferida, com la sorpresa, l'admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.
Equivalent en anglès: Oh!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oh», p. 840. Enciclopèdia Catalana.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d'ésser proferida, com la sorpresa, l'admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.
Equivalent en castellà: ¡Oh!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oh», p. 840. Enciclopèdia Catalana.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i la manera d'ésser proferida, com la sorpresa, l'admiració, la pena, una alegria, una desaprovació, una decepció, etc.
Equivalent en francès: Oh!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oh», p. 840. Enciclopèdia Catalana.
Interj. O.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «Oh», p. 230. Hermanos Espasa, Editores.
Expressa dolor. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Oh!, quin mal! —va exclamar l'Anna quan li van trepitjar el peu.
Equivalent en anglès: Agh | Ah | Oh | Ooh | Ouch | Ow | Yeow.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 3.
Expressió usada per manifestar decepció, desil·lusió o pena.
—Així no vindràs, aquest cap de setmana? Oooh!, quin greu…
Equivalent en anglès: Ah | Alack | Alas | Aw | Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 4.
Expressió usada per manifestar compassió, tendresa.
L'àvia es va acostar al bressol: «Oooh, la meva nina!».
Equivalent en anglès: Ah | Aw.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 2.
Expressió usada per manifestar sorpresa agradable, admiració. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Quin concert! Oh! Hauries d'haver vingut.
Equivalent en anglès: Coo | Hey | Ho | Oh | Oho | Ooh | Whoa | Wow | Wowee.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 1.
Expressa dolor. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Oh!, quin mal! —va exclamar l'Anna quan li van trepitjar el peu.
Equivalent en castellà: Ah | Ax | Ay | Ha | Huy | Oh | Uh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 3.
Expressió usada per manifestar sorpresa agradable, admiració. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Quin concert! Oh! Hauries d'haver vingut.
Equivalent en castellà: Ah | Ay | Che | Guau | Huy | Oh | Uau | Uh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 1.
Expressió usada per manifestar decepció, desil·lusió o pena.
—Així no vindràs, aquest cap de setmana? Oooh!, quin greu…
Equivalent en castellà: Ah | Ay | HavHuy | Oh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 4.
Expressió usada per manifestar compassió, tendresa.
L'àvia es va acostar al bressol: «Oooh, la meva nina!».
Equivalent en castellà: Ay | Huy | Oh | Oy | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 2.
Expressa dolor. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Oh!, quin mal! —va exclamar l'Anna quan li van trepitjar el peu.
Equivalent en francès: Ah | Ahou | Aïe | Ha | Han | Hou | Oh | Ouh | Ouille.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 3.
Expressió usada per manifestar decepció, desil·lusió o pena.
—Així no vindràs, aquest cap de setmana? Oooh!, quin greu…
Equivalent en francès: Ah | Aïe | Ha | Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 4.
Expressió usada per manifestar sorpresa agradable, admiració. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Quin concert! Oh! Hauries d'haver vingut.
Equivalent en francès: Ah | Aïe | Ha | Oh | Ouah | Ouaou | Ouille | Wah | Waouh | Wouah.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 1.
Expressió usada per manifestar compassió, tendresa.
L'àvia es va acostar al bressol: «Oooh, la meva nina!».
Equivalent en francès: Ah | Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial, accepció 2.
Interj. Expresió usada per manifestar diferents emocions segons el to i la manera de ser proferida, com sorpresa, admiració, pena, alegria, desaprovació, por, dolor. De creació expressiva.
Oh senyor! Com sots Vós ací? E no morís l'altre dia? (Bernat Metge, «Lo somni», 1398) | Tots (indignats): Oh, oh, oh, oh! (Apel·les Mestres, «En Joan de l'Ós», 1907).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «O», p. 149. Edicions 62.

O

3 fonts, 1865.
De alegria, com: ó qué ben fét!
Equivalent en castellà: O.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De admiració, com: ó qué bo!
Equivalent en castellà: O.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Denota algun afecte ó passió del ánimo com de exclamació, com: ó bon Déu!
Equivalent en castellà: O.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
S'usa moltas vegadas pera expressar lo desitj, com: ó si vingués.
Equivalent en castellà: O.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De escarni ó de burla per ironia, com: ó qué hermós!
Equivalent en castellà: O.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De dolor, com: ó miserable de mí!
Equivalent en castellà: O!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. S'usa pera cridar á algú.
Equivalent en castellà: Ola.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. S'usa pera cridar á algú.
Equivalent en llatí: Heus, heu.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De dolor, com: ó miserable de mí!
Equivalent en llatí: O! oh!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De escarni ó de burla per ironia, com: ó qué hermós!
Equivalent en llatí: Oh.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
Interj. Denota algun afecte ó passió del ánimo com de exclamació, com: ó bon Déu!
Equivalent en llatí: Oh!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De alegria, com: ó qué ben fét!
Equivalent en llatí: Oh! proh!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
De admiració, com: ó qué bo!
Equivalent en llatí: Oh! proh!
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
S'usa moltas vegadas pera expressar lo desitj, com: ó si vingués.
Equivalent en llatí: Utinam.
Labèrnia i Esteller, Pere (1865): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 2 «O», p. 219. Hermanos Espasa, Editores.
Expressió usada per adreçar-se solemnement a algú, per invocar algú.
O Zeus, déu de l'Olimp!
Sinònim: Oh.
Equivalent en anglès: O | Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 114. Eumo Editorial.
Expressió usada per adreçar-se solemnement a algú, per invocar algú.
O Zeus, déu de l'Olimp!
Sinònim: Oh.
Equivalent en castellà: Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 114. Eumo Editorial.
Expressió usada per adreçar-se solemnement a algú, per invocar algú.
O Zeus, déu de l'Olimp!
Sinònim: Oh.
Equivalent en francès: O.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 114. Eumo Editorial.
Interj. Oh.
O Jesús, en Betlem nat, / Tu és home deïficat […] (Ramon Llull, «De Jesús», «Los cent noms de Déu», 1285).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «O», p. 148. Edicions 62.

O!

3 fonts, 1839.
Exclamació dels conductors de vehicles per a fer aturar les cavalleries.
Sinònim: V. Ou.
Lloc: Empordà, Barc., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «5 O!». Editorial Moll.
Crit que fa el carreter per a fer aturar el bestiar o fer-lo anar a dreta o a esquerra.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «O!», p. 7. Edicions Polígrafa.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en castellà: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en castellà: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en francès: Ô!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en italià: Oh.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en llatí: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.

Oh 5

1 font, 2010.
Expressió usada per manifestar alegria.
—Oh, que bé que hagis vingut!
Equivalent en anglès: Oh | Whee | Whoopee | Yippee.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial.
Expressió usada per manifestar alegria.
—Oh, que bé que hagis vingut!
Equivalent en castellà: Ah | Ay | Che | Ha | Huy | Oh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial.
Expressió usada per manifestar alegria.
—Oh, que bé que hagis vingut!
Equivalent en francès: Ah | Ha | Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial.

Oh 6

1 font, 2010.
Expressió usada, generalment repetida, per manifestar desaprovació o indignació. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Oh, oh, oh! És indignant! Com es pot frivolitzar tant en aquesta qüestió?
Equivalent en anglès: Boo | Hmph | Tut tut.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial.
Expressió usada, generalment repetida, per manifestar desaprovació o indignació. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Oh, oh, oh! És indignant! Com es pot frivolitzar tant en aquesta qüestió?
Equivalent en castellà: Ah | Ay | Ha | Huy | Oh | Uh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial.
Expressió usada, generalment repetida, per manifestar desaprovació o indignació. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Oh, oh, oh! És indignant! Com es pot frivolitzar tant en aquesta qüestió?
Equivalent en francès: Ah | Ha | Ho | Oh | Rrh | Rrho.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 115. Eumo Editorial.

Oh 7

1 font, 2010.
Expressa por. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Ooooh! —va fer horroritzat quan se li va aparèixer el fantasma del seu rebesavi.
Equivalent en anglès: Aaee | Agh | Eek | Gasp | Oh | Ooh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial.
Expressa por. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Ooooh! —va fer horroritzat quan se li va aparèixer el fantasma del seu rebesavi.
Equivalent en castellà: Ag | Ah | Ay | Ha | Huy | Oh | Uah | Uh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial.
Expressa por. Nota: La hac és aspirada, [ah].
—Ooooh! —va fer horroritzat quan se li va aparèixer el fantasma del seu rebesavi.
Equivalent en francès: Ah | Aïe | Ha | Ho | Oh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial.

Oh 8

1 font, 2010.
Sinònim: V. O.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial.