Paremiologia catalana comparada digital

Oh!

34 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1814.

Oh!

9 fonts, 1839.
Intergecció: admiració.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
Indica que m'admiro.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 33», p. 20. Baguñá, editor.
Hi han intergeccions d'alegria, tristèsa, por, admiració, etc. Però nòtis que un mateix sò o mot pòt indicar els afectes més contraris, segons el tò y la ocasió en que's pronuncii.
Oh Maria! Protegiume | Oh!… Un hpome mòrt! | Oh! Quin globo que s'alça! | Oh! Això no!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 34», p. 20. Baguñá, editor.
Oh, quin fòch!
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. XLVII. Senyala les intergeccions», p. 21. Baguñá, editor.
De admiracion. Las mas comunes.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 64. Hermanos Espasa, Editores.
De alegria.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
De amenaza, enfado ó indignacion.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.
Interj.
Equivalent en castellà: ¡Oh!
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 191. Editorial Diàfora.
Amenaza, enfado ó indignacion.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Señalan comunmente admiracion, horror, dolor ó pesar.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Alegría.
Estorch i Siqués, Pau (1857): Gramática de la lengua catalana «Analogía. De las partes de la oracion. Capítulo 8. De la interjección», p. 137. Imprenta de los Herederos de la Viuda Pla.
Esclamació de dolor o d'admiració.
Oh quin mal! | Oh que és bo!
Lloc: Cat.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «Oh!», p. 23. Edicions Polígrafa.
Equivalent en castellà: Oh.
Pers y Ramona, Magí (1847): Gramática catalana-castellana «Primera Part. Capítol X. De las interjeccions», p. 158. Imprenta de A. Berdeguer.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en castellà: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en castellà: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en francès: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en italià: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en italià: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
Interj. Se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir y altres.
Equivalent en llatí: Proh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «Oh!», p. 331. Impremta de Josep Torner.
(simples).
Lloc: País Valencià.
Valor, Enric; Serrano, Rosa (1993): Pràctiques de llengua. Expressions peculiars de la llengua: locucions i frases fetes, 6a reimpressió, 2010 «Resum teòric. Locucions interjectives», p. 59. Tàndem Edicions.
M'ho passa l'Albert Domènech. És la llista manuscrita del pare d'un amic. (Extretes principalment de "Postal de Català" del Correo del dijous).
Sinònim: Ah!, Oi!, Ui!
(2009): «Frases fetes i expressions populars». Correu electrònic.

O!

3 fonts, 1839.
Exclamació dels conductors de vehicles per a fer aturar les cavalleries.
Sinònim: V. Ou.
Lloc: Empordà, Barc., Tarr.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «5 O!». Editorial Moll.
Crit que fa el carreter per a fer aturar el bestiar o fer-lo anar a dreta o a esquerra.
Lloc: Catalunya.
Griera, Antoni (1970): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - XI - O-PUXÉ «O!», p. 7. Edicions Polígrafa.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en castellà: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en castellà: Oh!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en francès: Ô!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en italià: Oh.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.
Interj. que se usa per exclamar, ponderar, exortar, reconvenir, etc.
Equivalent en llatí: O!
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 2 «O!», p. 314. Impremta de Josep Torner.

Oh

3 fonts, 1814.
Interj. Exclamació que s'anteposa al nom d'una persona o d'una cosa personificada, en adreçar-se-li la paraula.
Oh Deus gran, forts, alt, meravellós, Llull Cont. 70 | Acostant-se a ella, dix-li: O, Anna, Villena Vita Chr., c. 6 | Alçau més aromes, oh flors de la vall, Costa Poes. 27.
Equivalent en castellà: Oh.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 O o Oh 1». Editorial Moll.
Interj. Exclamació que expressa diferents emocions segons el to i manera de pronunciar-se, com sorpresa, alegria, dolor, etc.
O trista de mi!, Tirant, c. 3 | El rey dix-li: O bé fuy malauenturat lo jorn que jo prenguí a vós per muller, Tomic Hist. 51 | Oh com he reposat dolçament, Isop Faules 4.
Equivalent en castellà: Oh.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 O o Oh 2». Editorial Moll.
Interj. Exclamació adherida a un nom per a expressar admirativament la grandària, abundància, enormitat, de la cosa indicada pel dit nom.
O gent! (=quanta gent! quina gentada!) | O riaies, que hem fetes! (=quines rialles, quantes rialles hem fet!).
Equivalent en castellà: Oh.
Lloc: Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 O o Oh 3». Editorial Moll.
Interj.
Sinònim: V. O 3.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «Oh». Editorial Moll.
Les interjeccions més usades.
Ballot i Torres, Josep Pau (1814): Gramática y apología de la llengua cathalana «Interjeccions», p. 101. Web.
Bardina, Joan (1907): Gramática Pedagògica de la Llenga Catalana (Curs Superior) «I. Mènes de paraules: Analogia. 9. Intergeccions. 35. Principals intergeccions pròpies», p. 20. Baguñá, editor.