Paremiologia catalana comparada digital

Oi!

36 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.

Oi

7 fonts, 1926.
Interj. Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que algú acaba de dir; equival a la partícula afirmativa /sí,/ però amb un matís de més intensitat.
Has d'anar a missa? —Oi! | Fa que és així? —Oi, ben bé! | Faràs el que t'he dit? —Oi, si ho faré! | La majoria aproba el seu progecte. —Que sí! Molt bé; oy!, Vilanova Obres, iv, 194.
Lloc: Gir., Empordà, Barc.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Oi 1». Editorial Moll.
Interj. S'usa precedint a l'adverbi «també», donant-li major intensitat afirmativa.
Veu venir trecents cavalls, / oy també cavalleria, cançó pop. (ap. Milà Rom. 200) | Supliquem, Verge sagrada / i Jesús, que ens perdoneu, / oi també la gent que escolten / vulguin ser-nos indulgents (goigs populars de Ripoll).
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Oi 1. a)». Editorial Moll.
Interj. ant. usat en certa manera com a equivalent de «també».
Car no és de tan gran coratge comensar la mort com és tornar altra vegada a la dita mort fins que sia acabada, oy perque Deus no esperara mirant lo seu fill que ab tant gloriosa e generosa mort hix de aquesta vida mortal, Canals Seneca.
Font: Ribelles Biblgr. 108.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Oi 1. b)». Editorial Moll.
Interj. S'usa vulgarment com a reforç de l'afirmació i de la negació, en expressions com «oi sí», «oi no», equivalents a «certament que sí», «certament que no». Més vulgarment s'usen les fórmules «oi sina», «oi nona».
Lo pare no estima el nen, oi? —Oi sina, que m'estima! (Pla d'Urgell).
Lloc: Camp de Tarr., Pla d'Urgell.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Oi 1. c)». Editorial Moll.
Interj. Partícula interrogativa amb què demanam la confirmació del que diem, l'assentiment a una afirmació o a una demanda; equival a «¿veritat?», «¿és ver?».
Oi que sí?: veritat que sí? | Oi que no?: veritat que no? | Oi que vindràs? | No vindràs; oi? | No es quedaria a les fosques: oi?, Pons Com an. 31.
Lloc: or., occ.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «2 Oi 2». Editorial Moll.
Interj. Exclamació de sorpresa.
Com te poria guasardonar lo gran bé qui per tu m'és vengut? Oy las, mesquí!, Llull Gentil 293 | Ooy, mon fill! e què fas aquí en terra?, St. Vicent Ferrer (Bol. Ac. Hist. lxxxix, 430).
Lloc: Mall.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 Oi 1». Editorial Moll.
Interj. Exclamació de dolor aguda.
Tot són ois: tot són gemecs (Men.).
Equivalent en castellà: ¡Ay!
Lloc: Maestrat, Mall., Men.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VII «3 Oi 2». Editorial Moll.
Afirm. Sí, oi tant.
Sñi que va vindre, oi.
Lloc: Ribagorça - Bu.
Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça (2022): Petit diccionari ribagorçà «O», p. 73. Consell Comarcal de l'Alta Ribagorça.
Per expressar sorpresa, decepció, desengany, etc.
Oi oi oi! Quins merders que tenen, en aquella casa! | Oiii! Això, t'ha fet? Com pot ser?
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Dalmases Trull, Montserrat; Soler Bertran, Joan; Soler Dalmases, Albert (2023): El parlar de casa: Petit recull de grans tresors familiars «4. Interjeccions», p. 153. Autoedició.
Interj. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu.
Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
Equivalent en alemany: Oder, nicht wahr, gell.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 1.
Interj. Exclamació de sorpresa.
Oi! Tu per ací?
Equivalent en alemany: So! oho!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 2.
Interj. Exclamació de sorpresa.
Oi! Tu per ací?
Equivalent en anglès: Imagine!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 2.
Interj. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu.
Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
Equivalent en anglès: Isn't it?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 1.
Interj. Exclamació de sorpresa.
Oi! Tu per ací?
Equivalent en castellà: ¡Hombre!, ¡vaya!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 2.
Interj. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu.
Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
Equivalent en castellà: ¿Verdad?, ¿no?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 1.
Interj. Partícula amb què hom demana la confirmació del que diu.
Ell ha estat aquí a les vuit del matí, oi?
Equivalent en francès: N'est-ce pas?
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 1.
Interj. Exclamació de sorpresa.
Oi! Tu per ací?
Equivalent en francès: Quoi!, hein!
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Oi», p. 840. Enciclopèdia Catalana, accepció 2.
Expressa dolor.
—Oi! Quina punxada al cap!
Equivalent en anglès: Agh | Ah | Aouw | Oh | Ooh | Ouch | Ow | Yeow.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 3.
Es fa servir per expressar assentiment, per manifestar conformitat al que s'acaba de dir.
—Oi que vindràs? —van demanar-li, i ell va contestar.
Equivalent en anglès: Aha | Ah-ha | Ha | Hah | Hmm | Mmm | Uh-huh | Uh huh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 2.
Es fa servir per demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda. Nota: Es fa servir amb entonació interrogativa, generalment en posició final del discurs.
—Vindràs, oi? —va demanar-li.
Equivalent en anglès: Eh | Huh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 1.
Expressa dolor.
—Oi! Quina punxada al cap!
Equivalent en castellà: Ah | Ax | Ay | Ha | Huy | Oh | Uh | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 3.
Es fa servir per expressar assentiment, per manifestar conformitat al que s'acaba de dir.
—Oi que vindràs? —van demanar-li, i ell va contestar.
Equivalent en castellà: Ahá | Aja | Ajá | Ajajá | Ajajay | Ea | Hum | Mmm.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 2.
Es fa servir per demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda. Nota: Es fa servir amb entonació interrogativa, generalment en posició final del discurs.
—Vindràs, oi? —va demanar-li.
Equivalent en castellà: Eh.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 1.
Expressa dolor.
—Oi! Quina punxada al cap!
Equivalent en francès: Ah | Ahou | Aïe | Ha | Han | Hou | Oh | Ouh | Ouille.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 3.
Es fa servir per expressar assentiment, per manifestar conformitat al que s'acaba de dir.
—Oi que vindràs? —van demanar-li, i ell va contestar.
Equivalent en francès: Ah | Ha | Hmm | Mm | Ouais.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 2.
Es fa servir per demanar la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda. Nota: Es fa servir amb entonació interrogativa, generalment en posició final del discurs.
—Vindràs, oi? —va demanar-li.
Equivalent en francès: Hein.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 116. Eumo Editorial, accepció 1.
Expressa sorpresa.
—Oi!, encara ets aquí? No havies plegat? —li va preguntar el conserge.
Equivalent en anglès: Coo | Hey | Ho | Oh | Ooh | Oops | Whoa | Whoops | Woops | Wow.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 117. Eumo Editorial, accepció 4.
Expressa sorpresa.
—Oi!, encara ets aquí? No havies plegat? —li va preguntar el conserge.
Equivalent en castellà: Ah | Ay | Eh | Epa | Ha | Huy | Ta | Tate | Uy.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 117. Eumo Editorial, accepció 4.
Expressa sorpresa.
—Oi!, encara ets aquí? No havies plegat? —li va preguntar el conserge.
Equivalent en francès: Ah | Eh | Ha | Hein | Ho.
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2010): Diccionari d'onomatopeies i altres interjeccions. Amb equivalències en anglès, espanyol i francès «Diccionari. O», p. 117. Eumo Editorial, accepció 4.
Interj. i m. Expressa la confirmació del que es diu, l'assentiment a una demanda, i també, dolor, sorpresa. | m. Dolor, mal físic. De creació expressiva, a partir de l'alternança vocàlica com «ai, ei, ui».
Mariona: Oi, oi, oi! No, no, que ella s'ho creuria, la bèstia, i jo em moriria de gelosa […] (Àngel Guimerà, «La filla del mar», 1900) | Oi que et penses que sempre vaig amb noies? (Mercè Rodoreda, «La sang», «Vint-i-dos contes», 1957).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «O», p. 150. Edicions 62.
Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que algú acaba de dir. Equival a la partícula afirmativa sí, però amb un matís de més intensitat.
—Avui no anirem al futbol, mos quedarem a casa. —Oi, ben fet que fareu, amb aquesta boira.
Lloc: Bellvís.
Serrano i Bonell, Ramon (1992): Carrilet, 97 (1/3/1992) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «o»», p. 14. Revista Carrilet.
S'usa vulgarment com a reforç de l'afirmació i de la negació, en expressions com «oi sí», «oi no». Més rarament s'usen les fórmules «oi sina» i «oi nona».
—T'agraden aquestes arracades que m'he comprat? —Oi sí, encara no te les havia vist | —Ton pare no ha arribat encara, que va? —Oi no, sí que fa tard avui | —Mos han dit que no us van veure al ball ahir. —Oi sina que hi vam anar.
Lloc: Pla d'Urgell, Camp de Tarragona.
Serrano i Bonell, Ramon (1992): Carrilet, 97 (1/3/1992) «Sobre la parla lleidatana. Paraules iniciades amb la lletra «o»», p. 14. Revista Carrilet.

Oi!

2 fonts, 1982.
Interj.
Equivalent en castellà: Sin duda.
Diàfora (1982): Diccionari essencial castellà-català català-castellà, p. 191. Editorial Diàfora.
S'usa per a reforçar una afirmació o una negació. Es pronuncia amb la «o» oberta, com en «or».
Oi, n'hi havia, de gent, a la platja! | Oi, n'has de menjar, encara, de sopes, abans no seràs gran! | Cada dia està més prim —Oi, oi! (=certament que sí).
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Oi!», p. 157. Editorial Pòrtic, accepció 1.
Expressió de conformitat,. de resignació. Es pronuncia amb la «o» tancada, com en «por».
Oi, mira! Si t'ha donat cent pessetes, és poca cosa, però en tindràs per a dinar | Són pobres, però tenen salut. —Oi!
Sinònim: Alabat sia Déu! | Santa bona Maria.
Fàbregas i Barri, Esteve (1985): Diccionari de veus populars i marineres. Recollides del parlar vivent «Oi!», p. 157. Editorial Pòrtic, accepció 2.

Oy!

1 font, 1867.
De burla y escarnio.
Bofarull, A.; Blanch, A. (1867): Gramática de la lengua catalana «Parte primera. Capítulo VIII. De la interjeccion», p. 65. Hermanos Espasa, Editores.