Afirm. Sí, oi tant.
Sñi que va vindre, oi.
Lloc: Ribagorça - Bu.
Oi!
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.
Oi
3 fonts, 1992.
Per expressar sorpresa, decepció, desengany, etc.
Oi oi oi! Quins merders que tenen, en aquella casa! | Oiii! Això, t'ha fet? Com pot ser?
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que algú acaba de dir. Equival a la partícula afirmativa sí, però amb un matís de més intensitat.
—Avui no anirem al futbol, mos quedarem a casa. —Oi, ben fet que fareu, amb aquesta boira.
Lloc: Bellvís.
S'usa vulgarment com a reforç de l'afirmació i de la negació, en expressions com «oi sí», «oi no». Més rarament s'usen les fórmules «oi sina» i «oi nona».
—T'agraden aquestes arracades que m'he comprat? —Oi sí, encara no te les havia vist | —Ton pare no ha arribat encara, que va? —Oi no, sí que fa tard avui | —Mos han dit que no us van veure al ball ahir. —Oi sina que hi vam anar.
Lloc: Pla d'Urgell, Camp de Tarragona.
Oi!
3 fonts, 1982.
Interj.
Equivalent en castellà: Sin duda.
Expressió de conformitat,. de resignació. Es pronuncia amb la «o» tancada, com en «por».
Oi, mira! Si t'ha donat cent pessetes, és poca cosa, però en tindràs per a dinar | Són pobres, però tenen salut. —Oi!
Sinònim: Alabat sia Déu! | Santa bona Maria.
S'usa per a reforçar una afirmació o una negació. Es pronuncia amb la «o» oberta, com en «or».
Oi, n'hi havia, de gent, a la platja! | Oi, n'has de menjar, encara, de sopes, abans no seràs gran! | Cada dia està més prim —Oi, oi! (=certament que sí).
Oy!
1 font, 1867.
De burla y escarnio.