Afirm. Sí, oi tant.
Sñi que va vindre, oi.
Lloc: Ribagorça - Bu.
Oi!
8 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1867.
Oi
3 fonts, 1992.
Per expressar sorpresa, decepció, desengany, etc.
Oi oi oi! Quins merders que tenen, en aquella casa! | Oiii! Això, t'ha fet? Com pot ser?
Lloc: Santa Coloma de Queralt.
Partícula amb què s'expressa la conformitat amb el que algú acaba de dir. Equival a la partícula afirmativa sí, però amb un matís de més intensitat.
—Avui no anirem al futbol, mos quedarem a casa. —Oi, ben fet que fareu, amb aquesta boira.
Lloc: Bellvís.
S'usa vulgarment com a reforç de l'afirmació i de la negació, en expressions com «oi sí», «oi no». Més rarament s'usen les fórmules «oi sina» i «oi nona».
—T'agraden aquestes arracades que m'he comprat? —Oi sí, encara no te les havia vist | —Ton pare no ha arribat encara, que va? —Oi no, sí que fa tard avui | —Mos han dit que no us van veure al ball ahir. —Oi sina que hi vam anar.
Lloc: Pla d'Urgell, Camp de Tarragona.
Oi!
2 fonts, 1982.
Interj.
Equivalent en castellà: Sin duda.
S'usa per a reforçar una afirmació o una negació. Es pronuncia amb la «o» oberta, com en «or».
Oi, n'hi havia, de gent, a la platja! | Oi, n'has de menjar, encara, de sopes, abans no seràs gran! | Cada dia està més prim —Oi, oi! (=certament que sí).
Expressió de conformitat,. de resignació. Es pronuncia amb la «o» tancada, com en «por».
Oi, mira! Si t'ha donat cent pessetes, és poca cosa, però en tindràs per a dinar | Són pobres, però tenen salut. —Oi!
Sinònim: Alabat sia Déu! | Santa bona Maria.
Oy!
1 font, 1867.
De burla y escarnio.