Paremiologia catalana comparada digital

Oir de confessió

9 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1805.

Oir de confessió

3 fonts, 1805.
Equivalent en castellà: Oír en (o la, o de) confesión.
Enciclopèdia Catalana (1997): Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe Castellà-Anglès-Francès-Alemany «Confessió», p. 254. Enciclopèdia Catalana.
Equivalent en castellà: Oir de confesion, ó de penitencia.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Oir», p. 128.
Equivalent en llatí: Confessionem excipere.
Esteve, Joaquin; Belvitges, Joseph; Juglá y Font, Antonio (1805): Diccionario catalan-castellano-latino. Tomo II «Oir», p. 128.
Fr. Exercir lo ministeri de confessòr.
Equivalent en castellà: Oir de confesion ó de penitencia.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Confessió», p. 510. Impremta de Josep Torner.
Fr. Exercir lo ministeri de confessòr.
Equivalent en francès: Ouïr en confession.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Confessió», p. 510. Impremta de Josep Torner.
Fr. Exercir lo ministeri de confessòr.
Equivalent en italià: Confessare.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Confessió», p. 510. Impremta de Josep Torner.
Fr. Exercir lo ministeri de confessòr.
Equivalent en llatí: Intra poenitentiae sacramentum confessionem excipere.
Una societat de catalans (1839): Diccionari catalá-castellá-llatí-frances-italiá, vol. 1 «Confessió», p. 510. Impremta de Josep Torner.

Oír de confessió

1 font, 1864.
Fr. Exercir lo ministeri de confessor.
Equivalent en castellà: Oír de confesion ó de penitencia.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Confessió», p. 409. Hermanos Espasa, Editores.
Fr. Exercir lo ministeri de confessor.
Equivalent en llatí: Confessiones audire, excipere.
Labèrnia i Esteller, Pere (1864): Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Tomo 1 «Confessió», p. 409. Hermanos Espasa, Editores.