Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «O 188», p. 551. Columna Edicions.
«Ojo» al Cristo, que és de plata!
4 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1992.
Ojo al Cristo, que és de plata
3 fonts, 1992.
Font: G, FX.
Ojo sona com en castellà, ja que és molt frequent l'us simultani de les dos llengües.
Lloc: Vinaròs.
«Ojo» al Cristo, que és de plata!
1 font, 2003.
Indica que s'ha de parar compte en allò que es fa.
Lloc: Fraga (Franja de Ponent).