(«Um-vas a parar»). Exclamació. Sorpresa.
… i a més ha de deixar el pis a la seva dona en la separació? um-vas a parar!
Lloc: Olot (Garrotxa).
On vas a parar!
9 recurrències en 6 variants. Primera citació: 2002.
On vas a parar!
3 fonts, 2002.
Exclamació per a indicar que algú exagera, en fa un gra massa, etc.
Dissentint d'una exageració.
N'has portat cent? On vas a parar!
Lloc: Urgell.
On vas a parar?
2 fonts, 2011.
On vas a parar, amb un xicot de Barcelona que no té ofici ni benefici, i ademés músic, pobra Enriqueta.
A on va parar!
1 font, 2014.
Expressió que denota estranyesa, alarma o admiració davant d'una cosa rara o extraordinària. Exclamació feta quan una cosa traspassa el límit d'allò just o raonable.
Lo govern ha dit que pujarà la llum. A on va parar, no sé com arribaré a final de mes!
Lloc: L'Ampolla (Baix Ebre).
A on vas a parar!
1 font, 2004.
(Pronunciat «ambaparà!»), que indica sorpresa.
Lloc: Lleida (Segrià).
Ambaparà!
1 font, 2004.
Interjecció que indica sorpresa: literalment, de fet és: 'a on vas a parar!'
Lloc: Lleida (Segrià).
On vas a parar…!
1 font, 2017.
Què dius ara? Això és exagerat. [No com a pregunta, amb allargament de l'[a] tònica final i emfàticament].
Què dius? que vols tota la collita per tu? Pro, on vas a parà?
Lloc: Constantí.