Interj. Onomatopeia del soroll que fa un cos en caure, en topar amb un altre.
Y paf! amb sa granereta li clavà es calafat a s'animal una llarada de pega, Roq. 17.
Paf!
8 recurrències. Primera citació: 1926.
Paf
7 fonts, 1926.
Les topades tenen molts matisos: paf pot ésser, per exemple, el soroll d'algú que cau a terra o topa contra una paret; si cau a l'aigua més aviat fa patatxap o —si és un soroll més curt— simplement xap. Una topada breu i violenta és un xac.
Esclatar.
Lloc: Illes Balears.
Soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra una persona o una cosa.
Lloc: Illes Balears.
Soroll que fan dues coses en topar; el cop donat a algú.
Lloc: Móra la Nova, Poboleda.
Onomatopeia expressiva del soroll que fa un cos al caure, en topar amb un altre, o també el doroll d'una cosa qan esclata.
Sinònim: Pataf | Patapaf | Pataplaf | Pataplof | Patapluf.
Lloc: Vic (Osona).
Mot amb què s'expressa el soroll que fa algú o alguna cosa en topar violentament contra el sòl, contra un altre, etc.
Interj. Onomatopeia del soroll que fa algú o alguna cosa que cau o que topa violentament contra el sòl, contra algú o contra un altre objecte, com per exemple un cop de puny, una bufetada, un cop al cap, una patacada, etc., o del que fa una cosa que esclata, i també, en sentit figurat, d'un fet sobtat (aparèixer, desaparèixer, transformar-se, etc.).
[…] va lligar-la d'un extrem al pedral de l'altre al coll de la víctima, ho féu rodolar tot fins al peu del segat, donà una bona empenta i… paf! (Víctor Català, «El pastor», «Drames rurals», 1902).