Paremiologia catalana comparada digital

Pandero

6 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1985.

Pandero

4 fonts, 1999.
Lata grande de conserva, que una vez vacia, se usa para llevar comida a las avesdel corral. Lengua Churra.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «05. Instruments musicals de percussió: Bombo, Platerets, Tambor, Caixa, Tabal, Tabalet, Atabal, Tamborí, Timbal, Castanyoles, Esclafidors, Postisses, etc.». Blogger.
Fem servir un munt d'eufemismes per anomenar el cul. El pompis, extret de l'argot barceloní. El pandero, amb un sentit més aviat humorístic.
Sinònim: Pompis | Paner | Panera | Senatxo.
Beltran Genescà, Antoni (2018): Ensenya'm la llengua. Vocabulari i llenguatge popular al voltant de la salut, els remeis i les malalties «Aparell digestiu. Qui vulgui peix, que es mulli el cul», p. 224. Editorial Gregal.
Terme eufemístic amb què hom fa referència al cul i que també s'empra com a reprensió simpàtica per a la canalla. Poca-solta, barrut.
Ai pandero si t'enxampo, ai pandero si t'enxampo!
Lloc: L'Espluga de Francolí (Conca de Barberà).
Crespo, Jordi (2021): El penyic al perxe. El parlar de l'Espluga de Francolí «Substantius», p. 111. La Musca.
Sinònim: Cul.
Verdaguer, Pere (1999): Diccionari de renecs i paraulotes «Lèxic de la sexualitat. El cul», p. 245. Editorial Trabucaire.

Cul de pandero

1 font, 2012.
Les persones tenim tendència a comparar certes característiques humanes amb algunes coses, animals o plantes que creiem que hi tenen una certa semblança.
Lloc: Llançà (Alt Empordà).
Feliu i Pumarola, Lluís (2012): Recull casolà. Quasi tot escoltat i sentit a Llançà, a l'Alt Empordà, 2a ed «Pel què ets et diuen. De les persones», p. 86. Brau Edicions.

El pandero

1 font, 1985.
Sobre el cul.
Lloc: Baix Gaià.
Pi i Virgili, Francesc (1985): Estudis altafullencs, 9 «Literatura oral al Baix Gaià. B) Folklore oral dels adults. B16) Eufemismes i argot», p. 37. Editorial Acebo.