Paremiologia catalana comparada digital

Parra borda, raïm agre

12 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1980.

Parra borda, raïm agre

7 fonts, 1980.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Lloc: País Valencià.
Comes i Nácher, Joan (1996): No queda lo dit, sino lo escrit. Recull de refrans valencians «P», p. 115. Promoció de Cultura Valenciana (del Sénia al Segura).
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
Lloc: País Valencià.
Romà Font, Francesc (1989): Refranyer popular «P», p. 253. Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.
Romaní Olivé, Joan Maria (2009): Diccionari del vi i del beure «1. El medi», p. 261. Cossetània Edicions.
Lloc: Ribera.
Soleriestruch, Eduard (1980): Refranyer de la Ribera «Raïm», p. 103. J. Huguet Pascual, editor.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites sobre el raïm». Web.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites sobre parres». Web.

De parra borda, raïm agre

2 fonts, 2002.
Martí Mestre, Joaquim (2017): Diccionari de fraseologia (segles XVII-XXI), p. 1774. Publicacions de la Universitat de València.
En el context de la citació la dita es refereix als fills, i vol dir que aquests hereten els defectes dels pares.
Lloc: País Valencià.
Font: L'amo y señor, 7.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món agrícola. P», p. 52. Edicions Bromera.
En el context de la citació la dita es refereix als fills, i vol dir que aquests hereten els defectes dels pares.
Lloc: País Valencià.
Font: L'amo y señor, 7.
Sanxis i Forriols, Joan Lluís (2002): Fraseologia popular. Inspirada en el món agrícola i religiós «Fraseologia popular inspirada en el món agrícola. R», p. 56. Edicions Bromera.

Parra 'foradà', raïm agre

1 font, 1987.
Martí i Adell, Cristòfor (1987): El nostre refranyer «Natura, any natural i santoral, oratge, camp i collites», p. 102. Editorial l'Esquer.