Onomatopeia de la caiguda d'una cosa. Sol usar-se en combinació amb la variant «patapam», formant el conjunt expressiu «patapim—patapam».
Patapim!
3 recurrències. Primera citació: 1926.
Patapim
3 fonts, 1926.
Onomatopeia expressiva de la caiguda d'una cosa, d'una caiguda, d'un cop, d'un tret, d'una explosió.
Sinònim: Patapim-pam-pum | Patapim-patapam | Patapim-patapum | Patapum.
Lloc: Vic (Osona).
Interj. Onomat.: Pam (caure, colpejar, explosió suau). Sol usar-se en combinació amb «patapam» o «patapum».
L'havien trepitjada, empentada i esquitxada de capellans, a canvi de veure una piloteta que patapim! patapum! rebotava tossuda contra la paret (Sebastià Roig, «El cogombre sideral», 2000).