Paremiologia catalana comparada digital

Pataplaf!

5 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.

Pataplaf

3 fonts, 1979.
Cosa que cau al sòl i topa violentament.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.1. Índex general d'onomatopeies», p. 66. Editorial Moll.
Soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl o contra un objecte.
Lloc: Illes Balears.
Bassa, Ramon; Cabot, Miquel; Díaz, Ramon; Lladonet, Joan; Pastor, Immaculada (1991): Llengua de pedaç. Onomatopeies i embarbussaments. Classifiació i ús didàctic «2. Les onomatopeies: definició i ús didàctic. 2.2.4. Índex d'onomatopeies lexicalitzades», p. 95. Editorial Moll.
Mot que imita el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o amb un objecte.
Perramon i Barnadas, Sever (1979): Proverbis, dites i frases fetes de la llengua catalana «onomatopeies», p. 104. Editorial Millà.
Interj. Onomat.: Paf, xaf.
[…] la Colometa, el dia que la vaig conèixer a la plaça del Diamant, va arrencar a córrer i davant mateix de la parada del tramvia, pataplaf! els enagos per terra (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).
Riera-Eures, Manel; Sanjaume, Margarida (2002): Diccionari d'onomatopeies i mots de creació expressiva «P», p. 158. Edicions 62.

Pataplaf!

1 font, 1926.
Onomatopeia del soroll que fa una cosa en topar sobtadament amb una altra.
Y pataplaf! per sa cara va es cadaf, Ignor. 12.
Alcover, A. M.; Moll, F. de B. (1926): Diccionari Català-Valencià-Balear VIII «Pataplaf!». Editorial Moll.