Cosa que cau al sòl i topa violentament.
Lloc: Illes Balears.
Pataplaf!
10 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1926.
Pataplaf
4 fonts, 1979.
Soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl o contra un objecte.
Lloc: Illes Balears.
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl i contra un objecte.
Equivalent en alemany: Rums!, Bums!
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl i contra un objecte.
Equivalent en anglès: Bang!
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl i contra un objecte.
Equivalent en castellà: ¡Cataplum!, ¡cataplam! (o ¡cataplán!).
M. Onomatopeia que reprodueix el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra el sòl i contra un objecte.
Equivalent en francès: Patatras!
Mot que imita el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o amb un objecte.
Interj. Onomat.: Paf, xaf.
[…] la Colometa, el dia que la vaig conèixer a la plaça del Diamant, va arrencar a córrer i davant mateix de la parada del tramvia, pataplaf! els enagos per terra (Mercè Rodoreda, «La plaça del Diamant», 1962).
Pataplaf!
2 fonts, 1926.
(pop.) Expressió que evoca el soroll que fa una cosa en caure i topar violentament contra terra o contra un objecte.
Lloc: Alt Urgell.
Onomatopeia del soroll que fa una cosa en topar sobtadament amb una altra.
Y pataplaf! per sa cara va es cadaf, Ignor. 12.