Paremiologia catalana comparada digital

Pel Dijous Sant, pengen el Judes cada any

6 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1974.

Pel Dijous Sant pengen el Judas cada any

2 fonts, 2021.
De: Amades, Joan.
Amades, Joan, ACJA (2021): «https://twitter.com/amades_acja/status/1377526084045058049». Twitter.
De: Amades, Joan.
Amades, Joan, ACJA (2022): «https://twitter.com/amades_acja/status/1514362800944168965». Twitter.

Pel Dijous Sant pengen Judes cada any

1 font, 1999.
Era costum penjar un ninot, que figurava la mort de Judes, i que restava penjat fins al toc d'al·leluia del Dissabte de Glòria.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes mòbils i generals», p. 175. Edicions 62.

Pel Dijous Sant, / pengen a Judes cada any

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Abril. Festes mòbils. Primer dilluns: Fira de Mosset. Primer dissabte: Fira de Ceret. Darrer Dimarts: Fira de Vinçà. Tercer diumenge: Fira d'Oleta. Darrer diumenge: Fira de Sant Genís de Fontanes…"», p. 37. Terra Nostra.

Pel Dijous Sant, pengen el Judes cada any

1 font, 2021.
Agulló, Vicent (2021): Música, festa i parèmia «11.3. Déu i Setmana Santa». Blogger.

Per Dijous Sant pengen el Judes cada any

1 font, 1983.
Havia estat costum figurar la mort de Judes penjant un ninot fet de parracs, tan ridícul i estrafet com es podia. El ninot restava penjat fins el toc d'al·leluia del Dissabte de Glòria.
Lloc: Catalunya Nova.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català II «Quaresma. Dijous Sant», p. 789. Salvat, S.A. de Ediciones.