Paremiologia catalana comparada digital

Per Sant Misteri, cap i cueta

5 recurrències en 4 variants. Primera citació: 1907.

Per Sant Misteri, cap i cueta

2 fonts, 1915.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VI «M 1974», p. 163. Columna Edicions.
Volent expressar que tant assenyalada es la festa que obliga a gastos extraordinaris, menjant una arengada sencera, del cap a la cua.
Lloc: Cervera.
Serra i Boldú, Valeri (1915): Calendari folklòric d'Urgell «Febrer. 6», p. 53. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Pel Sant Misteri, cap i cueta

1 font, 2003.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «XV. Els mites i les creences. Les festes religioses», p. 119. Pagès Editors.

Per San Misteri, cap y cueta

1 font, 1907.
Lloc: Cervera.
Gaya i Tomàs, Manel (1907): Dites, modismes, giros i mots presos de la boca del poble «Refrans populars. P», p. 72. Vida Lleidatana. Revista quinzenal il·lustrada.

Per sant Misteri, cap i cueta

1 font, 1951.
La festa del sant Misteri de Cervera és tan assenyalada que els cerverins es creuen obligats a menjar-se una arengada sencera, del cap a la cua (Serra Cal. Urgell, 53).
Lloc: Cervera (Segarra).
Sanchis Guarner, Manuel (1951): Calendari de refranys «Mes de febrer. 6 de febrer. El Sant Misteri de Cervera», p. 44. Editorial Barcino.