Paremiologia catalana comparada digital

Per Sant Nin i Sant Non, es talla el raïm de la planta, i es penja de la llàntia

9 recurrències en 5 variants. Primera citació: 1951.

Per Sant Nin i Sant Non es talla el raïm de la planta i es penja a la llàntia

4 fonts, 1999.
Centre Escolar Sant Francesc - CESF (2016): Lloc docent del CESF. Dites populars «Glossari de dites populars». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Sants». Web.
Gargallo Gregori, José (2008): El refranyer, per José Gargallo Gregori «Vi». Web.
30 de juliol.
Romaní Olivé, Joan Maria (2009): Diccionari del vi i del beure «3. El curs de l'any. 3.4. El santoral», p. 266. Cossetània Edicions.
(1999): Recull de dites populars catalanes «Dites sobre el raïm». Web.

Per sant Nin i sant Non es talla el raïm de la planta i es penja de la llàntia

1 font, 1951.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del calendari. Juliol», p. 987. Editorial Selecta-Catalonia.

Per Sant Nin i Sant Non, / es talla el raïm de la planta

1 font, 1974.
Lloc: Catalunya del Nord.
Gual, Ramon (1974): Terra Nostra, 13-14 - El nostre calendari «Juliol. 30. Santa Abdon i Sant Senén (Sant Nin i Sant Non): Festa Major d'Arles», p. 62. Terra Nostra.

Per Sant Nin i Sant Non, es talla el raïm de la planta, i es penja a la llàntia

1 font, 1999.
Era la manera que tenien els hortolans d'honorar els seus sants patrons, sant Abdó i sant Senén.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «El calendari. Les festes de juliol», p. 137. Edicions 62.

Per sant Nin i sant Non, es talla el raïm de la planta, i es penja de la llàntia

1 font, 1983.
Per honorar els sants, els hortolans tallaven també el millor raïm de llurs parres i el penjaven de la llàntia que cremava davants dels patrons.
Amades i Gelats, Joan (1983): Costumari català IV «30 de juliol. Sant Abdó i sant Senén», p. 648. Salvat, S.A. de Ediciones.