Paremiologia catalana comparada digital

Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar

7 recurrències en 2 variants. Primera citació: 1915.

Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar i la dona per sopar

5 fonts, 1915.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys de les dones», p. 1185. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1951): Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys del casament i de l'amor», p. 1106. Editorial Selecta-Catalonia.
Amades i Gelats, Joan (1936): Refranyer de les dones «La casada», p. 17. Edicions l'Agulla de Cultura Popular.
Font: Vul.
Bulbena i Tusell, Antoni (1915): Paremiología catalana, sóbre la Amor, la Fémbra & lo Matrimoni «Paremiología catalana. Casament», p. 19. Impremta Catalònia.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada V «H 624», p. 175. Columna Edicions.
Parés i Puntas, Anna (1999): Tots els refranys catalans «L'amor i l'amistat. L'amor i el matrimoni», p. 240. Edicions 62.

Per casar-se, l'home ha de tenir per dinar, i la dona per sopar

1 font, 2006.
Festa.cat (2006): Festa.cat «Dites catalanes populars». Web.