Loc. prep. [LC] Introdueix, mitjançant la preposició amb, un complement constituït per un sintagma nominal; el complement pot ésser elidit si se sobreentén. Si hom fa contrastar una cosa [amb una altra cosa].
El singular fa referència a una entitat, per contrast amb el plural, que fa referència a més d'una entitat. | El cel, per contrast, semblava negre.
Sinònim: En contrast.