Estem governats per una colla d'arreplegats. Saltamarges. D'aquella mena d'escolanets que fan cara de bon minyó, però a la que el mossèn es gira se li foten la mistela. Fillsdeputa.
Saltamarges
23 recurrències en 6 variants. Primera citació: 1910.
Saltamarges
14 fonts, 1978.
7 maneres de no dir *lligon -a.
Lladre de camps i també home que cerca les ocasions d'obtenir il·lícitament els favors de les dones.
I pel que fa a l'actitud, el comportament o la professió…
[de propietats].
Al poble temien les visites dels saltamarges.
Sinònim: Lladre.
Insults.
De: Vayreda, Marià.
N'estava fart, de la vida, de salta-marges i d'anar de mal borràs.
Font: La punyalada (1904), p. 42.
Un hilo de cómo serían los insultos típicos catalanes traducidos al castellano.
Equivalent en francès: Pas sérieux.
Lloc: Alt Vallespir (Catalunya del Nord).
De: Ribes, Jean.
Equivalent en francès: Pas sérieux.
Lloc: Vallespir.
Font: Records del temps passat.
Lloc: Rosselló.
Lloc: Catalunya del Nord.
Sobrenom dels habitants de Borrassà i de Tiana.
Es diu a (d')un lladre que roba en els camps, i també d'un home que busca a obtenir il·lícitament els favors d'una dona.
Hi ha també els lladres, que no creen riquesa sinó que s'apropien indegudament de la d'altri. Ells solen ser vius, eixerits i busquen totes les maneres de procedir i totes les ocasions.
Ser un saltamarges
3 fonts, 1994.
-Saltamarges. Envejós. Torracrostons.
Sembla demostrat que al país les màfies i els saltamarges hi troben un terreny fàcil i productiu.
Es un salta margens
1 font, 1910.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).
Es un salta marges
1 font, 1917.
De: Oliver i Castañer, Jaume.
Lloc: Tortosa.
Salta marges
1 font, 1970.
El que mai està quiet; que va d'un indret a l'altre.
Lloc: Viladrau.
Saltamàrgens
1 font, 2003.
M. i f.
És un saltamàrgens.
Lloc: Tortosa (Baix Ebre).