Paremiologia catalana comparada digital

Perd temps i cabal qui pel superflu deixa el principal

4 recurrències en 3 variants. Primera citació: 1884.

Perd temps i cabal qui pel superflu deixa el principal

2 fonts, 1992.
Biosca, Mercè; Cornadó, Maria-Pau (2003): El refranyer de Joan Viladot «IX. Els diners. La pèrdua», p. 78. Pagès Editors.
Farnés i Badó, Sebastià (1992): Paremiologia catalana comparada VIII «T 410», p. 319. Columna Edicions.

Per temps y cabal, qui per lo supérfluo deixa'l principal

1 font, 1884.
Sinònim: Ovella que bela, pert bocí.
Equivalent en castellà: Oveja que bala, pierde bocado.
Saura, Santiago Ángel (1884): Refranero castellano-catalán, p. 675. Librerías París-Valencia.

Perd temps i cabal / qui per lo superflu / deixa lo principal

1 font, 1967.
Griera, Antoni (1967): Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular de Catalunya - III - CA-CAVE «Cabal», p. 9. Edicions Polígrafa.